Musica per millorar els resultats escolars

Música per millorar els resultats escolars

Una tesi doctoral de la UAB prova que l'ensenyament de música millora l'assoliment de competències dels nens de primària. Experts veuen aquestes matèries claus per a la formació integral dels alumnes

SÒNIA SÁNCHEZ 

Barcelona | Actualitzada el 31/12/2012 00:00

Algunes escoles ordinàries veuen els beneficis de la música MANOLO GARCIA

"El sistema educatiu que dóna molta importància a la música és un sistema de més qualitat". Amb aquesta sentència resumeix la professora Maria Andreu i Duran la principal conclusió de la seva tesi doctoral sobre L'assoliment de les competències bàsiques en alumnes de centres integrats de primària i música . Aquesta investigadora del departament de didàctica de l'expressió musical, plàstica i corporal de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha aconseguit demostrar que els ensenyaments musicals en alumnes de primària els ajuden a obtenir millors resultats i a assolir millor les competències bàsiques.

L'estudi d'Andreu compara l'adquisició de competències per part d'alumnes de primària que van a centres ordinaris i la que assoleixen els alumnes d'escoles integrades, que són aquelles on la part generalista del currículum ocupa el mínim requerit per l'administració i tota la part de lliure disposició del centre es dedica als ensenyaments musicals. Sotmesos a una mateixa prova, el 91% dels nens que van a centres integrats de música i primària superen la prova, mentre que als centres ordinaris només ho fa el 47,83%.

També amb l'extraescolar

Per assegurar els resultats, l'estudi selecciona un grup d'alumnes dels dos tipus de centres que tenen contextos socioeconòmics i familiars idèntics, com són els pares amb estudis i feines estables i accés a internet a casa, per exemple. En aquest cas, el 50% dels alumnes que van a centres ordinaris supera la prova, davant del 100% dels nens de centres integrats amb el mateix entorn sociocultural.

Però, a més, entre els alumnes de centres ordinaris, els que fan música com a assignatura extraescolar també obtenen millors resultats que els seus companys, ja que un 67% supera la prova, tot i que encara queden per darrere dels alumnes de centres integrats. "La música estructura el cervell. Aquest estudi demostra que un tipus d'ensenyament en què hi hagi molta presència de la música millora la formació dels alumnes com a persona, com demostren els bons resultats des del punt de vista competencial", explica la investigadora.

De fet, de les vuit competències bàsiques avaluades en la prova que la professora ha fet específicament als alumnes de l'estudi, en la que hi havia més diferència a favor dels alumnes dels centres integrats era la que avaluava la "competència en autonomia i iniciativa personal".

Formació integral

De fet, segons el secretari de l'associació Rosa Sensat, David Altimir, els ensenyaments musicals "no fan que els nens siguin més bons en matemàtiques, sinó que els fa individus més complets i sencers". Aquesta és una característica que comparteixen també altres aprenentatges del tipus artístic, com la plàstica, la dansa i el teatre. "La música, com la resta de llenguatges creatius, dóna als nens altres instruments per entendre el món i per expressar-lo", assenyala Altimir.

En la mateixa línia, l'autora de la tesi doctoral defensa que "l'educació musical i l'artística en general ajuden a la formació de la persona". "No podem tornar a un tipus d'ensenyament que només dóna valor a les matèries instrumentals com la llengua i les matemàtiques", alerta, en al·lusió a la reforma educativa que prepara el govern espanyol.

Si bé és cert que la millora significativa de resultats, com conclou l'estudi de la UAB, es produeix quan s'integra la música de manera substancial dins el currículum, i no com una assignatura o una activitat extraescolar més, Andreu remarca que en tot cas "no estudiar gens de música seria nefast".

En les escoles integrades de música que s'analitzen a l'estudi, que són l'escola Oriol Martorell de Barcelona i l'Escolania de Montserrat, els alumnes treballen cada dia amb un instrument musical, a primària com si fos una escola de música (a més del currículum general) i a secundària com si fos un conservatori. "Tingui deures o no, cada dia l'alumne ha de dedicar una estona a tocar i això genera uns hàbits de treball, responsabilitat i compromís molt importants en l'educació. Si es tracta de tocar en grup o cantar en una coral, per exemple, aprenen a seguir unes pautes, assoleixen unes habilitats socials i molts altres aspectes que es treballen de manera natural", explica la professora.

Reunió inici de curs

CONVOCATÒRIA REUNIÓ 17/09/2012

Hola a tots!!!!!

dilluns 17 de setembre a les 10 del matí, queda convocada una reunió al Conservatori per acabar d'aclarir i enllestir els últims preparatius de les classes de 1NE que comencen el mateix dilluns a la tarda.

Així mateix, queda anul:lada la reunió programada pel dia 14.

Hi sou tots convidats!!!!!

núria

Kurt Weil II

Dimecres 25 de juliol de 2012

Kurt Weill (II)

KURT WEILL – L’òpera de tres rals (II)

ACTA 25 de juliol de 2012 – Aula Brahms – 10h

 

Assisteixen: Sònia Chocron, Joan Marsol, Xavier Roig.

Es realitza tota la seqüenciació detallada i per sessions de la selecció de peces escollida en l´anterior reunió. 

 

S´acorda una propera reunió al principi del mes de setembre (dia per confirmar) que s´avisarà oportunament.

Grup Folk - Seqüenciació de les classes: BALL DEL DRAC

Seqüenciació de les classes: Ball del Drac 1r Quadrimestre

1a Sessió: INTRODUCCIÓ

Es presentarà el curs i es parlarà de la temàtica a treballar que en aquest cas fa referència al folklore Cerverí.

Es demanarà portar l’instrument a classe i també un llapis i una goma que es guardaran a l’aula.

• La sessió comença posant la música del Ball del Drac i es demana si la coneixen. Seguidament se’ls farà expressar el que els hi produeix.

• S’explicarà què és el Ball del Drac i es contextualitzarà amb una breu pinzellada històrica.

• Es posarà el vídeo del ball i després se’ls preguntarà quants diables hi apareixen.

• Tot seguit presentarem els diables. Cada diable correspon a un tema de l’obra, els hi donarem nom per a associar-los amb la música de manera més lúdica i un motiu del tema per presentar-los, això ens servirà de base per a crear una història.

Tema A (nena): La Banyetes

Motiu: La Maça

Tema B (nen): Lo Dimoni Pelut

Tema C (mare): La Dimònia Antònia

Tema D (pare): Lo Dimoni Escuat

Final: Tema Del Drac Carranco Bilandó

• Entregarem un dibuix d’aquests personatges plastificats de manera que cada nen en tingui 2 (a l’atzar).

• Ensenyarem els passos del ball.

• Per acabar, asseguts farem un joc de memòria mirant de relacionar frases i personatges.

• Com a proposta es demanarà als nens de fer/portar el dibuix d’un dimoni per a fer un mural i decorar la classe.

• Material: Dibuixos plastificats i una capsa gran on es guardarà tot el material que preparem.

2a Sessió: “LA MAÇA”

Recordarem els personatges presentats tot tocant els temes al piano.

• Penjarem a l’aula un objecte que representi una forca o la Maça d’encesa i els hi farem adonar d’aquest element.

• Un voluntari sortirà a improvisar un ritme per acompanyar el Tema A amb la forca, els altres canten el tema des de diferents altures.

• Tot seguit el piano tocarà el Tema A mentre l’altre professor percudirà amb el pandero el motiu de la Maça per ajudar-los a reproduir-lo. Hi jugarem proposant diferents velocitats i farem una ronda en la que es proposarà picar-lo utilitzant diferents parts del cos.

• Escoltarem tota la peça amb el cd i percudirem aquest motiu amb el gest que s’haurà triat anteriorment. Per acompanyar la part final (el drac), farem un tutti amb tots els gestos.

• Per acabar penjarem el ritme a la pissarra per a poder veure’l escrit.

• Material: s’ha de preveure de crear un objecte que representi la Maça.

3a Sessió: L’INSTRUMENT

A l’inici de la classe sonarà la música per tal de recordar el Tema A (La Banyetes). Afinem els instruments i recordem el tema de la Maça. Farem un treball amb la 3a menor i la 5a (com un escalfament) i farem un joc amb els diferents ritmes.

• S’escriuen a la pissarra les notes que corresponen a la tònica i la dominant (de Re m) tenint en compte que hi haurà instruments transpositors a l’aula.

• Tocarem seguint la pulsació de la peça, el professor ajudarà donant entrades i indicacions en els canvis de l’harmonia quan calgui. Jugarem a tocar per grups, en forma de solistes o fent tutti etc…

• Recordarem el ritme corresponent al motiu de la Maça i també el corresponent al Tema A (La Banyetes) així com els dibuixos dels diables.

• Es tria una cançó tradicional que conté els mateixos elements rítmics del Ball del Drac, es diu: el Ball del Sac. Mentre el professor la toca amb el piano els alumnes l’acompanyen amb el ritme que ja han fet: (La Maça).

Seguidament relacionarem els ritmes (el del Ball del Sac amb el tema de La Banyetes, Tema A) per tal que s’adonin que són el mateix.

• Jugarem a improvisar respostes amb l’instrument mentre el professor proposa parts del tema del Ball del Sac o altres.

• Ara farem ritmes amb l’instrument, però de manera diferent, picant suaument o utilitzant només l’embocadura.

• Finalment deixarem els instruments i aprendrem la cançó: El Ball del Sac.

• Proposta per la pròxima classe: cal inventar-se la seva contrasenya amb les notes re, mi i fa.

4a Sessió: TEMA B, “LO DIMONI PELUT”

A l’inici de la classe es recorda l’exercici d’escalfaments i cadascú presenta la seva contrasenya.

• Escoltarem el tema de Lo Dimoni Pelut i l’identificarem amb els dibuixos.

• Donarem la primera nota i es tractarà d’anar traient tot el Tema Amb l’instrument, el professor jugarà amb la llargada de cada nota i també amb l’alçada (intervàlica) per tal d’escoltar cada interval i després poc a poc anirem afegint el ritme que hi correspon. Si tenim temps farem les 2 frases del tema.

• Escriurem les notes i el ritme i portarem el compàs cantant-lo.

• Després i per acabar recordarem la cançó treballada a la classe anterior: el Ball del Sac i comencem a treballar la cançó: El Dimoni Pelut.

• Com a proposta es demanarà de provar de recordar la frase de Lo Dimoni Pelut per a la propera classe.

5a Sessió: “DIMONI PELUT 2”

A l’inici de la classe es recorda l’exercici d’escalfaments i cadascú presenta la seva contrasenya.

• Demanar als alumnes de recordar la melodia.

• Farem un joc demanant a l’alumne de suprimir una nota de la melodia. (l’última vegada es demana de suprimir-ne varies, de manera que gairebé tota la frase queda en silenci però s’ha de ser conscient de la pulsació).

• Amb l’ajuda d’un titella, un alumne surt a dirigir portant la pulsació (es tracta de fer pujar i baixar el titella amb el pal seguint una pulsació).

• Proposem un treball d’intervals seguint el gest del professor, passant per totes les notes o jugant amb la distància proposada. Podem proposar un nen per a fer de director/a.

• Agafem els instruments de percussió i crearem una seqüència rítmica per grups per acompanyar el Ball del Sac.

• Després i per acabar recordarem la cançó treballada a les classes anteriors: el Ball del Sac i comencem a treballar la cançó: El Dimoni Pelut.

• Material: Necessitarem una titella en forma de dimoni.

6a Sessió: TEMA A, “LA BANYETES”

• Comencem preguntant qui recorda el motiu de la Maça, per a recordar-ho el caminem i el saltem. Per recordar el Tema A caminen corxeres i piquen el ritme de la melodia a diferents parts del cos cada vegada que es torni a repetir el tema.

• Com a joc, un nen surt de l’aula i quan entri ha de saber qui camina el Tema A o el de la Maça.

• Agafem els instruments i cada nen fa la seva contrasenya.

• Fem un exercici d’imitació i juguem amb tot el Tema A, fent-ho tot amb negres, corxeres i semicorxeres fins a arribar al ritme original. Explicar als alumnes que hem estat fent variacions sobre el tema.

• Provarem d’interpretar el Tema A: es dóna el dibuix de La Banyetes i el de la Maça a un nen que haurà de recordar-lo. Tothom toca els 2 temes per separat. Després es farà tota l’estructura del Tema A.

• Recordarem les cançons: Dimoni Pelut i el Ball del Sac.

7a Sessió: TEMA D, “LO DIMONI ESCUAT”

• Repassem el musicograma.

• Posem una lletra al Tema D: Sal-ta sal-ta balla balla balla balla, Sal-ta balla Sal-ta balla, balla balla a-ra. El repetim, el piquem, el saltem, etc…

• Escrivim a la pissarra el ritme dels clarinets i el de les trompes, ens dividim en 2 equips i el toquem primer uns, després els altres i després a tutti amb el professor tocant el tema D per damunt.

• Mostrarem el ritme treballat a l’aula.
• Treballem les cançons treballades en les sessions anteriors, i comencem la del Dimoni Escuat.

8a Sessió: EL BALL DEL DRAC

• Fem una rotllana, la melodia va sonant amb el cd (sona el tema del Drac), els nens van picant amb les mans el baix (motiu rítmic de la Maça). A cada compàs ens movem cap a la dreta, quan es torni a repetir ens movem cap a l’esquerra. Mentrestant, un nen surt al mig i inventa uns passos. Al final es dirigeix cap a una altra persona, el saluda i la fa sortir a ballar.

Sonarà la música per tal de recordar el Tema A (La Banyetes). Afinem els instruments i recordem el tema de la Maça. Farem un treball amb la 3a menor i la 5a (com un escalfament) i fem el ritme com si fos una contrasenya tots junts. Hi haurà la contrasenya melòdica i la rítmica.

• Treballarem els tresets repetint la mateixa nota i després amb 2 (la-mi). En rotllana ens passarem el motiu rítmic dels tresets amb la mateixa nota, si un nen decideix interpretar-lo amb 2 notes es canvia de sentit.

• Repassar les cançons (trobada de diables)

9a 10a Sessió: LA DIMÒNIA ANTÒNIA I EL MUSICOGRAMA

• Al principi de la sessió cada nen triarà uns efectes inventats utilitzant l’instrument, per representar el ritme de blanca, negra i corxeres.

• Toquen tot el que s’ha treballat, sigui melodia o acompanyament, assignant-los un personatge (Banyetes, Maça, Lo Dimoni Pelut, Dimoni Escuat, Ball del Drac).

Tema A “La Banyetes”: faran de Banyetes i de Maça.

Tema B “Lo Dimoni Pelut”: Faran la melodia de “Lo Dimoni Pelut” tots.

Tema C “La Dimònia Antònia”: representaran els efectes que cadascú haurà triat.

Tema D “El Dimoni Escuat”: faran l’acompanyament mentre algú dels alumnes o el professor toca la melodia, la segona D la farà el professor sol mentre ells deixen els instruments.

El Ball del Drac: ballaran tots la dansa, i al final on hi ha els tresets ens inventarem una frase per dir-la.

• Treballar les nadales: el Dimoni Pelut i el Dimoni Escuat.

11a Sessió: EXCURSIÓ (27 de Novembre)

• Visita si és possible a la seu dels Carranquers.
  
  
  Si voleu, us podeu descarregar la seqüencació amb .pdf clicant aquí.
   

Kurt Weill (I)

KURT WEILL – L’òpera de tres rals (I)

ACTA 17 de juliol de 2012 – Aula Schubert – 10h

Assisteixen: Jordi Armengol, Xavier Balcells, Ester Brescó, Sònia Chocron, Joan Marsol, Núria Mas, Xavier Roig.

S’excusen: Angustias Jiménez,  Sònia Peiró, Xavier Puertas, Aleydis Serra, Xesco Grau

S’acorda que l’objectiu de la percepció auditiva és arribar a reproduir i interpretar instrumental o vocalment i/o de manera escrita.

Selecció de peces de Kurt Weill a partir de les quals es seqüenciaran les sessions pertinents:

-          Moritat vom Mackie Messe

-          Morgenchoral des Peachum

-          Polly’s Lied

-          Ballade vom angenehmen Leben

-          Lied von der Unzulänglichkeit menschlichen Strebens

-          Ruf aus der Gruft

També es decideix parlar de l’autor (referències bàsiques) i l’argument bàsic (amb la presentació del personatges)

De cada una de les peces proposades es treballaran els següents aspectes:

Moritat vom Mackie Messe.

Audició de la peça amb el cd.

Estructura  i descobriment d’on són els canvis harmònics

Cantar la línia melòdica, descobrir pregunta i resposta de la frase (8 i 8) i acabar fent un tutti

Descobrir els diferents instruments i canvis rítmics (variacions de la melodia)

Parlar de les dinàmiques

Identificar, tocar i escriure els diferents motius rítmics

Afegir la base harmònica als diferents motius rítmics

Nomenclatura harmònica en anglès

Introducció d’un ritme de blues i una harmonia bàsica per jugar-hi, fer una roda d’improvitzacions

Coral: Morgenchoral des Peachum

Cànon, dictat melòdic

Comentar el compàs

 Parlar de laTonalitat

Coral: estil gregorià, molt vocal (la primera peça que hem escoltat és més instrumental en contrast)

 Parlar del Duo

Trobar pregunta resposta i parlar d’imitacions

Polly’s Lied

Parlar de les diferents articulacions

Canvis harmònics

Seguir el baix

Exercici de creativitat posant un text i que defineixi el personatge per a poder-la cantar

Estructura de la peça: Lied

Trobar la melodia amb l’instrument

Cantar les dues línies melòdiques amb un acompanyament instrumental

Aprofitar la segona fórmula rítmica per a tocar-ho

Tots haurien de tocar els diferents rols: melodia i acompanyament

Treballar sense la partitura i després ensenyar-la  i  comentar-la

Instruments transpositors

Ballade vom angenhemen Leben

Contratemps

Articulacions

Canvis de tempos

Estructura i dictat melòdic

Canvis rítmics

Elements estilístics del jazz

Lied von der Unzulänglichkeit etc...

Parlar de la forma (primers 8:A, de 9 a 16 B) comparar els ritmes i veure les diferències

Pregunta i resposta del principi

Frase  del principi fer un treball melòdic  preguntar si s’escolta de manera conclusiva o suspensiva, afegir el baix i tornar a parlar-ne. Parlar dels graus Tonals

Treball rítmic de la melodia sobretot al final

Fer un treball de transport de la melodia, també es pot repetir el mateix disseny melòdic en diferents alçades

Treballar contratemps (c.17) jugant amb l’instrument: picant, bufant el cos de l’instrument etc...

 Al final del  c.33 fins a c.40 treballar la cel·lula rítmica amb una sola nota

Treballar ritmes amb els acords (fent tocar el ritme amb la fonamental, 3a o 5a)

Ruf aus der Gruft

Escoltar la veu interior dels vents a partir de c.9 i fer-ne un dictat fins al final

S’acorda que el Dilluns és farà un treball amb la partitura i divendres les qüestions més pràctiques, el mateix divendres al final de la classe es decidirà el que es treballarà el pròxim dilluns.

La propera reunió serà dimecres 25 de juliol a les 10h i s’acabaran de seqüenciar els continguts.

Trencanous (II)

TRENCANOUS  (II)

ACTA 16 de juliol de 2012 – Aula Schubert – 2/4 de 10

Assisteixen: Jordi Armengol, Joan Marsol, Núria Mas i Aleydis Serra

S’excusen: Xavier Balcells, Xavier Puertas i Ma Ester Vega.

Es parla de com s’hauria de seqüenciar a “grosso modo” cada una de les 16 sessions del primer quadrimestre:

Afinació dels instruments

Presentació del personatge/situació/ element a treballar

Creació del Leitmotiv (es pot incloure text)

-          Melòdics: Clara, Fritz, Padrí, Príncep, Fada, Nit de Nadal, Ball, Fritz

-          Rítmics: Trencanous, ratolins i joguines, campanes

-          Efectes: viatge en trineu, baralla, realitat, somni

Treball d’imitació i/o solmització (vocal i/o instrumental), seguint els paràmetres proposats en l’activitat anterior, o a partir de les cançons de cant coral

Recordatori del treballat en les sessions anteriors

Valoració de la classe

S’acorda l’esquelet de la història que es musicarà durant les 16 sessions del 1r quadrimestre. Aquesta petita història podrà tenir petites variacions a partir de les propostes que vagin fent els alumnes.

En vermell hi ha l’element/personatge/situació que es treballarà a cada sessió. Més endavant, ja es seqüenciaran més concretament.

1a sessió –

Presentació dels alumnes a través d’un joc rítmic

(Establir les normes conjuntament)

Presentació del conte UNA HISTÒRIA MÀGICA i explicació del que s’hi farà

2a sessió –

S’acorda treballar el tema de la Nit de Nadal, que donarà inici a la història, més endavant.

Clara. La Clara, la filla petita i la protagonista d’aquesta història, era una nena inquieta, curiosa, juganera, i esperava amb delit l’arribada del padrí.

3a sessió –

Fritz. Fritz, el seu germà gran, que era molt entremaliat, sempre li feia la guitza.

4a sessió –

Padrí. Abans de sopar, va arribar el seu padrí que vivia molt lluny. Era un senyor gran, amb una gran barba blanca i se’ls estimava molt, i per això cada any els hi portava un regal.

5a sessió –

Trencanous. Tots els nens van tenir el seu regal, i la Clara va rebre un trencanous de fusta vell i atrotinat, en forma de soldadet.

6a sessió –

Baralla Fritz-Clara. Quan en Fritz va veure aquesta joguina se’n va riure, ja que ell la veia una joguina lletja i vella. Però per fer-li la punyeta l’hi va voler prendre i en un estira i arronsa es va trencar.

7a sessió –

Somni. La Clara se’n va anar a dormir amb el trencanous trencat i va comença a somiar.

8a sessió –

Ratolins i joguines. De tots els racons de la seva habitació van començar a sortir petits ratolins que volien robar-li el trencanous. Llavors, les joguines de la seva habitació van prendre vida  i el van ajudar a defensar-se. Lluita entre ratolins i joguines.

9a sessió –  

Príncep. Quan els entremaliats ratolins ja es veien vencedors, el trencanous va prendre vida i es va convertir en un príncep molt valent que va organitzar les altres joguines per guanyar la batalla.

10a sessió –

En aquesta sessió treballarem la Nit de Nadal, que serà el tema que obrirà la història.

Nit de Nadal. Tot va començar una nit freda d’hivern quan la família Siberhaus estava reunida la Nit de Nadal.

11a sessió –

Viatge en trineu. Per celebrar que les joguines havien guanyat els ratolins, el príncep va convidar la Clara a visitar el seu regne dels caramels i conèixer la fada de sucre.

12a sessió –

Fada de sucre. Quan van arribar al regne dels caramels, la Fada de sucre els va rebre i els va convidar a sopar i ballar durant tota la nit.

13a sessió –

Campanades i ball. Així doncs, quan van sonar les 12 campanades es van posar tots a ballar.

14a sessió –

Realitat. A mig ball, la Clara es va despertar del somni i el príncep tornava a ser un trencanous de joguina entre els seus braços…

I conte contat... aquest conte s’ha acabat.

15a sessió –

Assaig general i treball pendent

16a sessió –

Mostra

TRENCANOUS (I)

TRENCANOUS  (I)

ACTA 13 de juliol de 2012 – Aula Schubert – 2/4 de 10

Assisteixen: Jordi Armengol, Xavier Balcells, Joan Marsol, Núria Mas, Xavier Puertas i Aleydis Serra

S’excusen: Ma Ester Vega.

Es comença parlant de qüestions pràctiques que s’hauran de consensuar amb l’equip de treball de folklore:

• Pactar normes conjuntament amb els nens. D’aquesta manera seran normes consensuades i no imposades.
• Acabar la classe demanant als nens opinió per escrit (alguna cosa positiva i alguna de negativa). D’aquesta manera sabrem el que funciona més i el que funciona menys segons els nens.
• Dividir el treball de cada quadrimestre en 16 sessions per equip de treball (que són aproximadament les setmanes que hi haurà per quadrimestre). Es proposa fer la següent distribució segons els equips de treball que s’han fet .

1NEA

dilluns de 3/4 de 5 a 3/4 de 6: Trencanous (Ma Ester i Jordi Armengol)

               divendres de 3/4 de 5 a 3/4 de 6: folklore (Ma Ester i Marta Augé)

               1NEB

               dimarts de 2/4 de 7 a 2/4 de 8: folklore (Ma Ester i Ester Brescó)

               divendres de 3/4 de 6 a 3/4 de 7: Trencanous (Ma Ester i Xavier Puertas)

•  Preveure que al final del quadrimestre es farà una mostra del treball fet davant dels pares i tothom que hi vulgui ser present.

• Fer una bona seqüenciació de les classes i mantenir-la durant tot el curs, dins de les possibilitats de cada classe.

Un cop aclarits aquests aspectes generals es comença a parlar de l’enfoc des de la creativitat del Trencanous en el primer quadrimestre.

S’acorda crear una petita història musical a l’entorn de l’argument de la suite Trencanous, musicada per Txaikovski, donant vida als personatges i situacions que en resultin.

S’acorda no escoltar prèviament l’obra original. D’aquesta manera quan es treballi durant el següent quadrimestre hi haurà més sorpresa.

S’acorda que cada sessió anirà a l’entorn d’un personatge, un fet o un moment representatiu de la història del Trencanous.

1a sessió: Una història màgica

Es presentarà l’argument de la història. Aquesta es podrà anar ampliant i variant, al llarg del quadrimestre, segons les propostes que vagin sorgint per part dels alumnes.

Les següents sessions aniran a l’entorn de diversos personatges.

S’acorda ordenar i completar els personatges i situacions de la història, segons les 16 sessions, en la pròxima reunió. D’aquesta manera, podrem pensar l’ordre de presentació dels personatges i situacions d’acord amb l’evolució de la història.

De moment es proposa el següent:

-Clara

-Trencanous en forma de soldat

-Príncep (Trencanous)

-Padrí

-Fada de sucre

-ratolins

-joguines

-somni...

A partir del protagonista/situació proposat/da per cada sessió, cada sessió treballarà:

• La creació d’un Leit motiv que, en el cas que calgui, pot anar evolucionant al llarg de la història.
• S’imitarà melodies proposades pel professor
• Es llegirà a partir de la solmització (do mòbil)
• S’anirà recordant cada dia la totalitat de la història creada

Es comença a parlar de com crear els Leit motiv:

-          De manera totalment lliure

-          Proposant uns ritmes i notes concretes i que ells els ordenin com vulguin

-          Afegir-hi una expressió, dinàmica, tempo...

Al final de la reunió es parla de pensar en les metodologies concretes que podríem fer servir per treballar amb la seqüenciació proposada, i proposar-les a la reunió següent, sense oblidar els continguts pactats.