LA GRAN FRUSTRACIO

Faré una reflexió, amb ànim de debat, sobre la ordenació per cursos al sistema educatiu. El titulo "La gran frustració" perquè és un sistema que pot provocar frustració a alumnes i pares, però que diàriament ens en provoca als professors, que no aconsseguim uvicar als alumnes en un curs determinat i ens preocupa que no aconssegueixin passar de curs.

Anar per cursos només te una justificació administrativa i organitzativa que ve del segle passat. Pedagògicament no te sentit perquè cada persona (alumne) te el seu ritme d'aprenentatge, determinat per les seves capacitats i interessos. En moltes ocasions (diria la majoria) tenir un alumne en un curs determinat (com s'ha de fer administrativament) no correspon al nivell real que la programació ens diu. Pot ser que coincideixi en llenguatge però no en instrument o a la inversa. On anem més tranquils és en conjunt instrumental i cor, perquè per sort no tenim uns continguts tan concrets com a llemguatge i instrument, llavors cada alumne va al seu ritme i te el seu nivell (que és el que ha de ser) i entre tots es fa el nivell general. Fer anar un alumne per cursos massa sovint crea frustració, mals entesos i incomprensió. A més, als professors ens fa fer uns equilibris i llargues reunions i discussions per veure com fer encaixar a l'alumne administrativament.

Una idea: si ens funciona be administrativament a cor i conjunt, perquè no ho apliquem a llenguatge i instrument? Com s'hauria de fer?

Està clar que anem per cursos i amb grans programacions teòriques per adaptar-nos al funcionament de primària i secundària. Us heu adonat que el sistema no funciona gaire be? Si us interessa la pedagogia haureu llegit articles sobre l'educació actual, i la majoria parlen de fracàs. Perquè, doncs, volem imitar aquest sistema dolent a les escoles i conservatoris? A l'educació infantil, guarderies sobretot, ja hi ha unes quantes experiències ben documentades de mètodes organitzatius que funcionen molt millor que l'actual i a llarg plaç. Són aquest sistemes on ens hem de fixar, no en els que fracassen.

Trovo que el famós Pla Antic en música era millor que el que tenim ara. Et permetia fer el curs que t'anava be en cada moment, no calia anar en paralel de totes les assignatures, les feies quan t'interessava. Es donava el cas (tots ho hem viscut) de fer 4at d'instrument, 5è de llenguatge, 1er de cor i 2on de conjunt, i ningú s'espantava ni extranyava, i no frustrava a ningú per què no et feia anar més retrassat ni més avançat. El que fallaven llavors eren els sistemes pedagògics i programacions tan tancades. Només permetien aprovar als millors i també creaven grans frustracions si no aconsseguies tocar les peces de la programació al nivell exigit.

Quin seria, doncs, un bon sistema, que faci alumnes ben preparats i no frustrats?