Reunió inici de curs

CONVOCATÒRIA REUNIÓ 17/09/2012

Hola a tots!!!!!

dilluns 17 de setembre a les 10 del matí, queda convocada una reunió al Conservatori per acabar d'aclarir i enllestir els últims preparatius de les classes de 1NE que comencen el mateix dilluns a la tarda.

Així mateix, queda anul:lada la reunió programada pel dia 14.

Hi sou tots convidats!!!!!

núria

Kurt Weil II

Dimecres 25 de juliol de 2012

Kurt Weill (II)

KURT WEILL – L’òpera de tres rals (II)

ACTA 25 de juliol de 2012 – Aula Brahms – 10h

 

Assisteixen: Sònia Chocron, Joan Marsol, Xavier Roig.

Es realitza tota la seqüenciació detallada i per sessions de la selecció de peces escollida en l´anterior reunió. 

 

S´acorda una propera reunió al principi del mes de setembre (dia per confirmar) que s´avisarà oportunament.

Grup Folk - Seqüenciació de les classes: BALL DEL DRAC

Seqüenciació de les classes: Ball del Drac 1r Quadrimestre

1a Sessió: INTRODUCCIÓ

Es presentarà el curs i es parlarà de la temàtica a treballar que en aquest cas fa referència al folklore Cerverí.

Es demanarà portar l’instrument a classe i també un llapis i una goma que es guardaran a l’aula.

• La sessió comença posant la música del Ball del Drac i es demana si la coneixen. Seguidament se’ls farà expressar el que els hi produeix.

• S’explicarà què és el Ball del Drac i es contextualitzarà amb una breu pinzellada històrica.

• Es posarà el vídeo del ball i després se’ls preguntarà quants diables hi apareixen.

• Tot seguit presentarem els diables. Cada diable correspon a un tema de l’obra, els hi donarem nom per a associar-los amb la música de manera més lúdica i un motiu del tema per presentar-los, això ens servirà de base per a crear una història.

Tema A (nena): La Banyetes

Motiu: La Maça

Tema B (nen): Lo Dimoni Pelut

Tema C (mare): La Dimònia Antònia

Tema D (pare): Lo Dimoni Escuat

Final: Tema Del Drac Carranco Bilandó

• Entregarem un dibuix d’aquests personatges plastificats de manera que cada nen en tingui 2 (a l’atzar).

• Ensenyarem els passos del ball.

• Per acabar, asseguts farem un joc de memòria mirant de relacionar frases i personatges.

• Com a proposta es demanarà als nens de fer/portar el dibuix d’un dimoni per a fer un mural i decorar la classe.

• Material: Dibuixos plastificats i una capsa gran on es guardarà tot el material que preparem.

2a Sessió: “LA MAÇA”

Recordarem els personatges presentats tot tocant els temes al piano.

• Penjarem a l’aula un objecte que representi una forca o la Maça d’encesa i els hi farem adonar d’aquest element.

• Un voluntari sortirà a improvisar un ritme per acompanyar el Tema A amb la forca, els altres canten el tema des de diferents altures.

• Tot seguit el piano tocarà el Tema A mentre l’altre professor percudirà amb el pandero el motiu de la Maça per ajudar-los a reproduir-lo. Hi jugarem proposant diferents velocitats i farem una ronda en la que es proposarà picar-lo utilitzant diferents parts del cos.

• Escoltarem tota la peça amb el cd i percudirem aquest motiu amb el gest que s’haurà triat anteriorment. Per acompanyar la part final (el drac), farem un tutti amb tots els gestos.

• Per acabar penjarem el ritme a la pissarra per a poder veure’l escrit.

• Material: s’ha de preveure de crear un objecte que representi la Maça.

3a Sessió: L’INSTRUMENT

A l’inici de la classe sonarà la música per tal de recordar el Tema A (La Banyetes). Afinem els instruments i recordem el tema de la Maça. Farem un treball amb la 3a menor i la 5a (com un escalfament) i farem un joc amb els diferents ritmes.

• S’escriuen a la pissarra les notes que corresponen a la tònica i la dominant (de Re m) tenint en compte que hi haurà instruments transpositors a l’aula.

• Tocarem seguint la pulsació de la peça, el professor ajudarà donant entrades i indicacions en els canvis de l’harmonia quan calgui. Jugarem a tocar per grups, en forma de solistes o fent tutti etc…

• Recordarem el ritme corresponent al motiu de la Maça i també el corresponent al Tema A (La Banyetes) així com els dibuixos dels diables.

• Es tria una cançó tradicional que conté els mateixos elements rítmics del Ball del Drac, es diu: el Ball del Sac. Mentre el professor la toca amb el piano els alumnes l’acompanyen amb el ritme que ja han fet: (La Maça).

Seguidament relacionarem els ritmes (el del Ball del Sac amb el tema de La Banyetes, Tema A) per tal que s’adonin que són el mateix.

• Jugarem a improvisar respostes amb l’instrument mentre el professor proposa parts del tema del Ball del Sac o altres.

• Ara farem ritmes amb l’instrument, però de manera diferent, picant suaument o utilitzant només l’embocadura.

• Finalment deixarem els instruments i aprendrem la cançó: El Ball del Sac.

• Proposta per la pròxima classe: cal inventar-se la seva contrasenya amb les notes re, mi i fa.

4a Sessió: TEMA B, “LO DIMONI PELUT”

A l’inici de la classe es recorda l’exercici d’escalfaments i cadascú presenta la seva contrasenya.

• Escoltarem el tema de Lo Dimoni Pelut i l’identificarem amb els dibuixos.

• Donarem la primera nota i es tractarà d’anar traient tot el Tema Amb l’instrument, el professor jugarà amb la llargada de cada nota i també amb l’alçada (intervàlica) per tal d’escoltar cada interval i després poc a poc anirem afegint el ritme que hi correspon. Si tenim temps farem les 2 frases del tema.

• Escriurem les notes i el ritme i portarem el compàs cantant-lo.

• Després i per acabar recordarem la cançó treballada a la classe anterior: el Ball del Sac i comencem a treballar la cançó: El Dimoni Pelut.

• Com a proposta es demanarà de provar de recordar la frase de Lo Dimoni Pelut per a la propera classe.

5a Sessió: “DIMONI PELUT 2”

A l’inici de la classe es recorda l’exercici d’escalfaments i cadascú presenta la seva contrasenya.

• Demanar als alumnes de recordar la melodia.

• Farem un joc demanant a l’alumne de suprimir una nota de la melodia. (l’última vegada es demana de suprimir-ne varies, de manera que gairebé tota la frase queda en silenci però s’ha de ser conscient de la pulsació).

• Amb l’ajuda d’un titella, un alumne surt a dirigir portant la pulsació (es tracta de fer pujar i baixar el titella amb el pal seguint una pulsació).

• Proposem un treball d’intervals seguint el gest del professor, passant per totes les notes o jugant amb la distància proposada. Podem proposar un nen per a fer de director/a.

• Agafem els instruments de percussió i crearem una seqüència rítmica per grups per acompanyar el Ball del Sac.

• Després i per acabar recordarem la cançó treballada a les classes anteriors: el Ball del Sac i comencem a treballar la cançó: El Dimoni Pelut.

• Material: Necessitarem una titella en forma de dimoni.

6a Sessió: TEMA A, “LA BANYETES”

• Comencem preguntant qui recorda el motiu de la Maça, per a recordar-ho el caminem i el saltem. Per recordar el Tema A caminen corxeres i piquen el ritme de la melodia a diferents parts del cos cada vegada que es torni a repetir el tema.

• Com a joc, un nen surt de l’aula i quan entri ha de saber qui camina el Tema A o el de la Maça.

• Agafem els instruments i cada nen fa la seva contrasenya.

• Fem un exercici d’imitació i juguem amb tot el Tema A, fent-ho tot amb negres, corxeres i semicorxeres fins a arribar al ritme original. Explicar als alumnes que hem estat fent variacions sobre el tema.

• Provarem d’interpretar el Tema A: es dóna el dibuix de La Banyetes i el de la Maça a un nen que haurà de recordar-lo. Tothom toca els 2 temes per separat. Després es farà tota l’estructura del Tema A.

• Recordarem les cançons: Dimoni Pelut i el Ball del Sac.

7a Sessió: TEMA D, “LO DIMONI ESCUAT”

• Repassem el musicograma.

• Posem una lletra al Tema D: Sal-ta sal-ta balla balla balla balla, Sal-ta balla Sal-ta balla, balla balla a-ra. El repetim, el piquem, el saltem, etc…

• Escrivim a la pissarra el ritme dels clarinets i el de les trompes, ens dividim en 2 equips i el toquem primer uns, després els altres i després a tutti amb el professor tocant el tema D per damunt.

• Mostrarem el ritme treballat a l’aula.
• Treballem les cançons treballades en les sessions anteriors, i comencem la del Dimoni Escuat.

8a Sessió: EL BALL DEL DRAC

• Fem una rotllana, la melodia va sonant amb el cd (sona el tema del Drac), els nens van picant amb les mans el baix (motiu rítmic de la Maça). A cada compàs ens movem cap a la dreta, quan es torni a repetir ens movem cap a l’esquerra. Mentrestant, un nen surt al mig i inventa uns passos. Al final es dirigeix cap a una altra persona, el saluda i la fa sortir a ballar.

Sonarà la música per tal de recordar el Tema A (La Banyetes). Afinem els instruments i recordem el tema de la Maça. Farem un treball amb la 3a menor i la 5a (com un escalfament) i fem el ritme com si fos una contrasenya tots junts. Hi haurà la contrasenya melòdica i la rítmica.

• Treballarem els tresets repetint la mateixa nota i després amb 2 (la-mi). En rotllana ens passarem el motiu rítmic dels tresets amb la mateixa nota, si un nen decideix interpretar-lo amb 2 notes es canvia de sentit.

• Repassar les cançons (trobada de diables)

9a 10a Sessió: LA DIMÒNIA ANTÒNIA I EL MUSICOGRAMA

• Al principi de la sessió cada nen triarà uns efectes inventats utilitzant l’instrument, per representar el ritme de blanca, negra i corxeres.

• Toquen tot el que s’ha treballat, sigui melodia o acompanyament, assignant-los un personatge (Banyetes, Maça, Lo Dimoni Pelut, Dimoni Escuat, Ball del Drac).

Tema A “La Banyetes”: faran de Banyetes i de Maça.

Tema B “Lo Dimoni Pelut”: Faran la melodia de “Lo Dimoni Pelut” tots.

Tema C “La Dimònia Antònia”: representaran els efectes que cadascú haurà triat.

Tema D “El Dimoni Escuat”: faran l’acompanyament mentre algú dels alumnes o el professor toca la melodia, la segona D la farà el professor sol mentre ells deixen els instruments.

El Ball del Drac: ballaran tots la dansa, i al final on hi ha els tresets ens inventarem una frase per dir-la.

• Treballar les nadales: el Dimoni Pelut i el Dimoni Escuat.

11a Sessió: EXCURSIÓ (27 de Novembre)

• Visita si és possible a la seu dels Carranquers.
  
  
  Si voleu, us podeu descarregar la seqüencació amb .pdf clicant aquí.
   

Kurt Weill (I)

KURT WEILL – L’òpera de tres rals (I)

ACTA 17 de juliol de 2012 – Aula Schubert – 10h

Assisteixen: Jordi Armengol, Xavier Balcells, Ester Brescó, Sònia Chocron, Joan Marsol, Núria Mas, Xavier Roig.

S’excusen: Angustias Jiménez,  Sònia Peiró, Xavier Puertas, Aleydis Serra, Xesco Grau

S’acorda que l’objectiu de la percepció auditiva és arribar a reproduir i interpretar instrumental o vocalment i/o de manera escrita.

Selecció de peces de Kurt Weill a partir de les quals es seqüenciaran les sessions pertinents:

-          Moritat vom Mackie Messe

-          Morgenchoral des Peachum

-          Polly’s Lied

-          Ballade vom angenehmen Leben

-          Lied von der Unzulänglichkeit menschlichen Strebens

-          Ruf aus der Gruft

També es decideix parlar de l’autor (referències bàsiques) i l’argument bàsic (amb la presentació del personatges)

De cada una de les peces proposades es treballaran els següents aspectes:

Moritat vom Mackie Messe.

Audició de la peça amb el cd.

Estructura  i descobriment d’on són els canvis harmònics

Cantar la línia melòdica, descobrir pregunta i resposta de la frase (8 i 8) i acabar fent un tutti

Descobrir els diferents instruments i canvis rítmics (variacions de la melodia)

Parlar de les dinàmiques

Identificar, tocar i escriure els diferents motius rítmics

Afegir la base harmònica als diferents motius rítmics

Nomenclatura harmònica en anglès

Introducció d’un ritme de blues i una harmonia bàsica per jugar-hi, fer una roda d’improvitzacions

Coral: Morgenchoral des Peachum

Cànon, dictat melòdic

Comentar el compàs

 Parlar de laTonalitat

Coral: estil gregorià, molt vocal (la primera peça que hem escoltat és més instrumental en contrast)

 Parlar del Duo

Trobar pregunta resposta i parlar d’imitacions

Polly’s Lied

Parlar de les diferents articulacions

Canvis harmònics

Seguir el baix

Exercici de creativitat posant un text i que defineixi el personatge per a poder-la cantar

Estructura de la peça: Lied

Trobar la melodia amb l’instrument

Cantar les dues línies melòdiques amb un acompanyament instrumental

Aprofitar la segona fórmula rítmica per a tocar-ho

Tots haurien de tocar els diferents rols: melodia i acompanyament

Treballar sense la partitura i després ensenyar-la  i  comentar-la

Instruments transpositors

Ballade vom angenhemen Leben

Contratemps

Articulacions

Canvis de tempos

Estructura i dictat melòdic

Canvis rítmics

Elements estilístics del jazz

Lied von der Unzulänglichkeit etc...

Parlar de la forma (primers 8:A, de 9 a 16 B) comparar els ritmes i veure les diferències

Pregunta i resposta del principi

Frase  del principi fer un treball melòdic  preguntar si s’escolta de manera conclusiva o suspensiva, afegir el baix i tornar a parlar-ne. Parlar dels graus Tonals

Treball rítmic de la melodia sobretot al final

Fer un treball de transport de la melodia, també es pot repetir el mateix disseny melòdic en diferents alçades

Treballar contratemps (c.17) jugant amb l’instrument: picant, bufant el cos de l’instrument etc...

 Al final del  c.33 fins a c.40 treballar la cel·lula rítmica amb una sola nota

Treballar ritmes amb els acords (fent tocar el ritme amb la fonamental, 3a o 5a)

Ruf aus der Gruft

Escoltar la veu interior dels vents a partir de c.9 i fer-ne un dictat fins al final

S’acorda que el Dilluns és farà un treball amb la partitura i divendres les qüestions més pràctiques, el mateix divendres al final de la classe es decidirà el que es treballarà el pròxim dilluns.

La propera reunió serà dimecres 25 de juliol a les 10h i s’acabaran de seqüenciar els continguts.

Trencanous (II)

TRENCANOUS  (II)

ACTA 16 de juliol de 2012 – Aula Schubert – 2/4 de 10

Assisteixen: Jordi Armengol, Joan Marsol, Núria Mas i Aleydis Serra

S’excusen: Xavier Balcells, Xavier Puertas i Ma Ester Vega.

Es parla de com s’hauria de seqüenciar a “grosso modo” cada una de les 16 sessions del primer quadrimestre:

Afinació dels instruments

Presentació del personatge/situació/ element a treballar

Creació del Leitmotiv (es pot incloure text)

-          Melòdics: Clara, Fritz, Padrí, Príncep, Fada, Nit de Nadal, Ball, Fritz

-          Rítmics: Trencanous, ratolins i joguines, campanes

-          Efectes: viatge en trineu, baralla, realitat, somni

Treball d’imitació i/o solmització (vocal i/o instrumental), seguint els paràmetres proposats en l’activitat anterior, o a partir de les cançons de cant coral

Recordatori del treballat en les sessions anteriors

Valoració de la classe

S’acorda l’esquelet de la història que es musicarà durant les 16 sessions del 1r quadrimestre. Aquesta petita història podrà tenir petites variacions a partir de les propostes que vagin fent els alumnes.

En vermell hi ha l’element/personatge/situació que es treballarà a cada sessió. Més endavant, ja es seqüenciaran més concretament.

1a sessió –

Presentació dels alumnes a través d’un joc rítmic

(Establir les normes conjuntament)

Presentació del conte UNA HISTÒRIA MÀGICA i explicació del que s’hi farà

2a sessió –

S’acorda treballar el tema de la Nit de Nadal, que donarà inici a la història, més endavant.

Clara. La Clara, la filla petita i la protagonista d’aquesta història, era una nena inquieta, curiosa, juganera, i esperava amb delit l’arribada del padrí.

3a sessió –

Fritz. Fritz, el seu germà gran, que era molt entremaliat, sempre li feia la guitza.

4a sessió –

Padrí. Abans de sopar, va arribar el seu padrí que vivia molt lluny. Era un senyor gran, amb una gran barba blanca i se’ls estimava molt, i per això cada any els hi portava un regal.

5a sessió –

Trencanous. Tots els nens van tenir el seu regal, i la Clara va rebre un trencanous de fusta vell i atrotinat, en forma de soldadet.

6a sessió –

Baralla Fritz-Clara. Quan en Fritz va veure aquesta joguina se’n va riure, ja que ell la veia una joguina lletja i vella. Però per fer-li la punyeta l’hi va voler prendre i en un estira i arronsa es va trencar.

7a sessió –

Somni. La Clara se’n va anar a dormir amb el trencanous trencat i va comença a somiar.

8a sessió –

Ratolins i joguines. De tots els racons de la seva habitació van començar a sortir petits ratolins que volien robar-li el trencanous. Llavors, les joguines de la seva habitació van prendre vida  i el van ajudar a defensar-se. Lluita entre ratolins i joguines.

9a sessió –  

Príncep. Quan els entremaliats ratolins ja es veien vencedors, el trencanous va prendre vida i es va convertir en un príncep molt valent que va organitzar les altres joguines per guanyar la batalla.

10a sessió –

En aquesta sessió treballarem la Nit de Nadal, que serà el tema que obrirà la història.

Nit de Nadal. Tot va començar una nit freda d’hivern quan la família Siberhaus estava reunida la Nit de Nadal.

11a sessió –

Viatge en trineu. Per celebrar que les joguines havien guanyat els ratolins, el príncep va convidar la Clara a visitar el seu regne dels caramels i conèixer la fada de sucre.

12a sessió –

Fada de sucre. Quan van arribar al regne dels caramels, la Fada de sucre els va rebre i els va convidar a sopar i ballar durant tota la nit.

13a sessió –

Campanades i ball. Així doncs, quan van sonar les 12 campanades es van posar tots a ballar.

14a sessió –

Realitat. A mig ball, la Clara es va despertar del somni i el príncep tornava a ser un trencanous de joguina entre els seus braços…

I conte contat... aquest conte s’ha acabat.

15a sessió –

Assaig general i treball pendent

16a sessió –

Mostra

TRENCANOUS (I)

TRENCANOUS  (I)

ACTA 13 de juliol de 2012 – Aula Schubert – 2/4 de 10

Assisteixen: Jordi Armengol, Xavier Balcells, Joan Marsol, Núria Mas, Xavier Puertas i Aleydis Serra

S’excusen: Ma Ester Vega.

Es comença parlant de qüestions pràctiques que s’hauran de consensuar amb l’equip de treball de folklore:

• Pactar normes conjuntament amb els nens. D’aquesta manera seran normes consensuades i no imposades.
• Acabar la classe demanant als nens opinió per escrit (alguna cosa positiva i alguna de negativa). D’aquesta manera sabrem el que funciona més i el que funciona menys segons els nens.
• Dividir el treball de cada quadrimestre en 16 sessions per equip de treball (que són aproximadament les setmanes que hi haurà per quadrimestre). Es proposa fer la següent distribució segons els equips de treball que s’han fet .

1NEA

dilluns de 3/4 de 5 a 3/4 de 6: Trencanous (Ma Ester i Jordi Armengol)

               divendres de 3/4 de 5 a 3/4 de 6: folklore (Ma Ester i Marta Augé)

               1NEB

               dimarts de 2/4 de 7 a 2/4 de 8: folklore (Ma Ester i Ester Brescó)

               divendres de 3/4 de 6 a 3/4 de 7: Trencanous (Ma Ester i Xavier Puertas)

•  Preveure que al final del quadrimestre es farà una mostra del treball fet davant dels pares i tothom que hi vulgui ser present.

• Fer una bona seqüenciació de les classes i mantenir-la durant tot el curs, dins de les possibilitats de cada classe.

Un cop aclarits aquests aspectes generals es comença a parlar de l’enfoc des de la creativitat del Trencanous en el primer quadrimestre.

S’acorda crear una petita història musical a l’entorn de l’argument de la suite Trencanous, musicada per Txaikovski, donant vida als personatges i situacions que en resultin.

S’acorda no escoltar prèviament l’obra original. D’aquesta manera quan es treballi durant el següent quadrimestre hi haurà més sorpresa.

S’acorda que cada sessió anirà a l’entorn d’un personatge, un fet o un moment representatiu de la història del Trencanous.

1a sessió: Una història màgica

Es presentarà l’argument de la història. Aquesta es podrà anar ampliant i variant, al llarg del quadrimestre, segons les propostes que vagin sorgint per part dels alumnes.

Les següents sessions aniran a l’entorn de diversos personatges.

S’acorda ordenar i completar els personatges i situacions de la història, segons les 16 sessions, en la pròxima reunió. D’aquesta manera, podrem pensar l’ordre de presentació dels personatges i situacions d’acord amb l’evolució de la història.

De moment es proposa el següent:

-Clara

-Trencanous en forma de soldat

-Príncep (Trencanous)

-Padrí

-Fada de sucre

-ratolins

-joguines

-somni...

A partir del protagonista/situació proposat/da per cada sessió, cada sessió treballarà:

• La creació d’un Leit motiv que, en el cas que calgui, pot anar evolucionant al llarg de la història.
• S’imitarà melodies proposades pel professor
• Es llegirà a partir de la solmització (do mòbil)
• S’anirà recordant cada dia la totalitat de la història creada

Es comença a parlar de com crear els Leit motiv:

-          De manera totalment lliure

-          Proposant uns ritmes i notes concretes i que ells els ordenin com vulguin

-          Afegir-hi una expressió, dinàmica, tempo...

Al final de la reunió es parla de pensar en les metodologies concretes que podríem fer servir per treballar amb la seqüenciació proposada, i proposar-les a la reunió següent, sense oblidar els continguts pactats.

NOU ENFOC 1GP (I)

NOU ENFOC – 1GP (I)

ACTA 2 de juliol de 2012 – Aula Schubert – 10h

Assisteixen: Jordi Armengol, Xavier Balcells, Ester Brescó, Jordi Castellà, Sònia Chocron, Xesco Grau, Angústias Jiménez, Joan Marsol, Núria Mas, Xavier Roig.

S’excusen: Marta Augé, Sònia Peiró, Xavier Puertas, Aleydis Serra

Es genera una taula rodona perquè tothom pugui exposar els seus punts de vista.

S’acorda fer “body percussion”, amb el Xesco Grau, la primera estona de Cant Coral dels grups de 1r i 2n de GP (divendres de 16:30 a 17:00).

S’acorda treballar des dels tres blocs proposats per 1NE des de l’obra “L’òpera de tres rals” de Kurt Weil. Aquesta temàtica es desenvoluparà durant els dos quadrimestres.

Es revisen els continguts i es pacta treure els que no són necessaris.

Es proposa escoltar versions sobre diversos temes, i surten noms interessants com Swinging Bach, Jaques Loussier, Bobby Mc Ferry i Yo-Yo Ma, Uri Cane...

S’acorda que els professors que estaran directament a l’aula de 1GP seran:

• 1GPA (pianos)
•           Dilluns de 2/4 de 7 a 2/4 de 8: Sònia Chocron
•           Divendres de 2/4 de 6 a 2/4 de 7: Sònia Chocron i Marc Castellà (el Xavier Balcells també   s’ofereix per estar en aquest grup)
• ·       1GPB (corda)
•           Dilluns de 2/4 de 6 a 2/4 de 7: Sònia Chocron
•           Divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5: Sònia Chocron i Joan Marsol
• ·         Body percussion
•           Divendres de 2/4 de 5 a 5: Xesco Grau

S’anul·la la reunió prevista pel divendres 6 de juliol i s’acorda fer-ne una el dimarts 17 de juliol a les 10h. per tal de tenir temps de treballar individualment  i poder portar propostes de treball per agilitzar el tema.

NOU ENFOC 1NE (II)

NOU ENFOC - 1NE (II)

ACTA 29 de juny de 2012 – Aula Schubert – 2/4 de 10

Assisteixen: Marta Augé, Xavier Balcells, Ester Brescó, Xesco Grau, Angústias Jiménez, Núria Mas, Sònia Peiró, Xavier Puertas, Aleydis Serra,  Ma Ester Vega.

S’excusen: Jordi Armengol, Joan Marsol, Laia Puig i Xavier Roig.

Primer de tot es fa un repàs de tots els acords presos en la reunió anterior.

S’acaben de completar els equips de treball amb la gent que no va assistir a la reunió anterior i se’ls posa al corrent de les dates de treball de cada grup. Així doncs, els equips de treball seran els següents:

• Folklore: Ester Brescó, Marc Castellà, Xesco Grau, Angústias Jiménez, Sònia Peiró, Xavier Roig                     

                     Dates de treball: dilluns 16 de juliol i divendres 20 de juliol a 2/4 de 10.

• Trencanous: Jordi Armengol, Xavier Balcells, Joan Marsol, Núria Mas, Xavier Puertas, Aleydis Serra, Ma Ester Vega 

                    Dates de treball: divendres 3 de juliol i dilluns 16 de juliol a 2/4 de 10.

Es comenta que seria molt interessant poder treballar des d’una vessant més de creativitat

 des de les mateixes temàtiques ja proposades pel 1r quadrimestre.

Per tant, s’acorda que en el 2n quadrimestre es continuï treballant des de les mateixes temàtiques que en el primer quadrimestre.

 S’acorda que en el primer quadrimestre el treball des del folklore sigui més perceptiu i el del Trencanous més creatiu, i que en el 2n quadrimestre sigui a l’inversa (sempre treballant des dels tres blocs proposats).

La Marta Augé, com que no podrà ser en cap dels dos equips de treball, diu que ens farà arribar alguna proposta/idea de treball encarat a les dues temàtiques proposades.

Es comenta que seria interessant treballar sovint a través de la improvisació de petites frases melòdiques amb text (tipus corrandes/garrotins) i de picar ritmes a través de la mètrica de  paraules i frases.

S’acorda fer un petit dossier, pels professors d’instrument, de les melodies que es treballaran perquè els nens també les puguin treballar a la classe d’instrument.

Es fa un repàs dels instruments que hi haurà. De moment, els instruments que es preveuen a través de les inscripcions fetes fins ara són: percussió, violí, guitarra, viola, saxo, piano, violoncel, contrabaix, clarinet, acordió...

També es comenta que pot ser que s’inscriguin nens a 1NE sense haver fet cap curs anteriorment ni de llenguatge ni d’instrument. Aquests alumnes podran treballar a través d’instruments orff.

S’acorda que els professors que estaran directament a l’aula de 1NE seran:

·         1NEA

      Dilluns de 3/4 de 5 a 3/4 de 6: Ma Ester Vega i Jordi Armengol

      Divendres de 3/4 de 5 a 3/4 de 6: Ma Ester Vega i Marta Augé

·         1NEB

      Dimarts de 2/4 de 7 a 2/4 de 8: Ma Ester Vega i Ester Brescó

      Divendres de 3/4 de 6 a 3/4 de 7: Ma Ester Vega i Xavier Puertas

S’acorda dues dates de treball pel setembre:

• 6 de setembre a 2/4 de 10
• 14 de setembre a 2/4 de 10

NOU ENFOC 1NE (I)

NOU ENFOC - 1NE (I)

ACTA 27 de juny de 2012 – 1NE - Aula Toldrà – 2/4 de 10

Assisteixen: Jordi Armengol, Ester Brescó, Marc Castellà, Xesco Grau, Joan Marsol, Núria Mas, Sònia Peiró, Xavier Roig, Ma Ester Vega.

S’excusen: Marta Augé, Angústias Jiménez, Xavier Puertas, Laia Puig i Aleydis Serra.

La reunió s'inicia amb un petit debat/taula rodona i com a punts més importants...

S’acorda treballar i desenvolupar els continguts del curs en els 3 blocs següents:

• Música i moviment
• Entonació
• Harmonia

S’acorda les dues temàtiques a treballar durant el 1r quadrimestre:

·         Folklore de Cervera a través de dues peces: el ball del drac / Almodis

·         Trencanous de Txaikovski

S’acorda fer dos equips de treball per desenvolupar aquestes dues temàtiques a través dels tres blocs:

  

  Folklore: Ester Brescó, Marc Castellà, Xesco Grau, Sònia Peiró i Xavier Roig

                     Dates de treball: dilluns 16 de juliol i divendres 20 de juliol a 2/4 de 10.

       

        Trencanous: Jordi Armengol, Joan Marsol, Núria Mas i Ma Ester Vega

                     Dates de treball: divendres 13 de juliol i dilluns 16 de juliol a 2/4 de 10.

Els horaris de 1NE de cara al curs vinent seran:


     1NEA
            Dilluns de 3/4 de 5 a 3/4 de 6
            Divendres de 3/4 de 5 a 3/4 de 6


     1NEB
            Dimarts de 2/4 de 7 a 2/4 de 8
            Divendres de 3/4 de 6 a 3/4 de 7

Es comenta que per les classes del dilluns i del dimarts es disposarà de l’Aula Toldrà per poder fer la classe, però que pel divendres això no és possible. Es proposa de parlar amb el Santi per veure si el divendres es podria disposar de la biblioteca.

Es decideix que en la propera reunió prevista pel divendres 19 de juny a 2/4 de 10 es parlarà del treball a fer durant el 2n quadrimestre.

Aprenem música a través dels sentits i l'expressió corporal

Una bona manera de fer arribar la música als nostres alumnes és a través dels sentits i l’expressió corporal. Som la gran majoria que hem après les notes i qualsevol concepte musical de forma mecànica i repetitiva.  Després d’un petit temps de formació i experimentació he trobat eines molt útils en els principis del mètode Dalcroze, aplicables a les classes de llenguatge de qualsevol curs i edat com també a les classes d’instrument.  Una forma d’aprenentatge que estimula la motricitat, ajuda a l’alumne a escoltar-se i estimula la seva concentració, memòria, deducció, creativitat etc.

Ara us posaré algunes idees ampliables depenent del curs i els conceptes a treballar ja siguin rítmics, intervàlics, de fraseig etc.  

-        -  Objectiu: Diferència entre negres, corxeres i semicorxeres (4-5 anys)

1.       Realització: El professor interpreta una/es frase/s amb motius de negres, una altra amb motius de corxeres i una última amb motiu de semicorxeres. Els alumnes han d’inventar-se sols o amb parelles un moviment per cada motiu. A partir d’aquí el professor anirà alternant els motius i els alumnes hauran de realizar el moviment que pertoqui depenent del ritme que sentin.

Per exemple: negres- Picar de mans a un company / Corxeres: xocar-se les mans / Semicorxeres: fer el molinet                      

2.       També pot inventar-se un nom per cada grup de figures. Per exemple: Negres- Pol /Corxeres: Al-ba / Semi corxeres: A-ri-ad-na.

3.       Un cop assimilats els ritmes, el professor pot tocar una melodia o una seqüència rítmica amb un instrument de percussió que contingui els ritmes treballats i en forma de dictat els alumnes hauran de realitzar els moviments fets en 1. o hauran els noms de 2 en l’ordre que ho han sentit.

4.       Si són més grans es pot ampliar-se el treball fent que piquin negres amb les mans i caminin corxeres i viceversa. Així amb les diferents combinacions possibles. És molt xulo quan la realització va acompanyada per una improvització al piano: marcant el ritme que han de caminar amb la mà esquerra i el ritme que han de picar amb les mans amb la mà dreta.

-         - Objectiu: Diferència entre binari i ternari (a partir de 5 o 6 anys).  Tocant improvisacions (veure el petit exemple d'improvització) semblants a la següent podem fer algunes activitats com les següents :

1.       Caminar la pulsació i picar el primer temps. Canviar de direcció a canvi de compàs.

2.       En parelles. Un alumne té una pandereta, en el primer temps mou la pandereta i el seu company haurà de picar el segon o el segon i tercer (depenent de si el compàs és binari o ternari). En el següent primer temps l’alumne mourà la pandereta i el seu company picarà de nou els temps que completen el compàs.  

3.       Fent botar una pilota de tenis. En el binari el primer temps bota a terra i el segon temps s’agafa amb una mà. En el ternari el primer temps bota a terra, el segon s’agafa amb una mà i en el tercer temps passem la pilota a l’altra mà.

-          - Objectiu: Intervals (a partir de 7 anys).

1.       Tenim una nota i un número a sota (ascendent) o a sobre (descendent),  l’alumne de cantar l’interval que correspon: 2 serà de 2ª, un 3 serà de 3ª, etc.

-          - Objectius: Acords (a partir de 10 anys).

-        El professor toca una seqüència d’acords. Per exemple I-IV-V-VI

-       Els alumnes inventen un moviment per cada acord i l’han de realitzar cada vegada que el sentin.

-       Intentem sentir el baix i el marquem corporalment.

-       Els escrivim a la pissarra i els cantem

-       A temps de negres el professor (o un alumne) va marcant un acord qualsevol de la pissarra i cada alumne canta una nota d’aquest acord, creant així una melodia.

-       El mateix, però els alumnes canten simultàniament una de les notes de l’acord, creant així l’harmonia.

-      És important poder treballar o escoltar per finalitzar una cançó que contingui els acords treballats.

És bo que les improvisacions, ja siguin vocals o instrumentals, tinguin una coherència formal i musical.  També que qualsevol coneixement musical passi primer pel cos, que el nen/a pugui sentir-lo i  pugui jugar-hi i després pugui veure el concepte de forma escrita.

EDUCACIÓ: "El secreto de los finlandeses."

Us escric aquest enllaç a un article d'un periodista que compara (molt per sobre) el sistema pedagògic a Finlàndia i a Espanya.

http://www.actuable.es/peticiones/pide-al-ministro-wert-no-aumente-ratio-alumnos-por

LA GRAN FRUSTRACIO

Faré una reflexió, amb ànim de debat, sobre la ordenació per cursos al sistema educatiu. El titulo "La gran frustració" perquè és un sistema que pot provocar frustració a alumnes i pares, però que diàriament ens en provoca als professors, que no aconsseguim uvicar als alumnes en un curs determinat i ens preocupa que no aconssegueixin passar de curs.

Anar per cursos només te una justificació administrativa i organitzativa que ve del segle passat. Pedagògicament no te sentit perquè cada persona (alumne) te el seu ritme d'aprenentatge, determinat per les seves capacitats i interessos. En moltes ocasions (diria la majoria) tenir un alumne en un curs determinat (com s'ha de fer administrativament) no correspon al nivell real que la programació ens diu. Pot ser que coincideixi en llenguatge però no en instrument o a la inversa. On anem més tranquils és en conjunt instrumental i cor, perquè per sort no tenim uns continguts tan concrets com a llemguatge i instrument, llavors cada alumne va al seu ritme i te el seu nivell (que és el que ha de ser) i entre tots es fa el nivell general. Fer anar un alumne per cursos massa sovint crea frustració, mals entesos i incomprensió. A més, als professors ens fa fer uns equilibris i llargues reunions i discussions per veure com fer encaixar a l'alumne administrativament.

Una idea: si ens funciona be administrativament a cor i conjunt, perquè no ho apliquem a llenguatge i instrument? Com s'hauria de fer?

Està clar que anem per cursos i amb grans programacions teòriques per adaptar-nos al funcionament de primària i secundària. Us heu adonat que el sistema no funciona gaire be? Si us interessa la pedagogia haureu llegit articles sobre l'educació actual, i la majoria parlen de fracàs. Perquè, doncs, volem imitar aquest sistema dolent a les escoles i conservatoris? A l'educació infantil, guarderies sobretot, ja hi ha unes quantes experiències ben documentades de mètodes organitzatius que funcionen molt millor que l'actual i a llarg plaç. Són aquest sistemes on ens hem de fixar, no en els que fracassen.

Trovo que el famós Pla Antic en música era millor que el que tenim ara. Et permetia fer el curs que t'anava be en cada moment, no calia anar en paralel de totes les assignatures, les feies quan t'interessava. Es donava el cas (tots ho hem viscut) de fer 4at d'instrument, 5è de llenguatge, 1er de cor i 2on de conjunt, i ningú s'espantava ni extranyava, i no frustrava a ningú per què no et feia anar més retrassat ni més avançat. El que fallaven llavors eren els sistemes pedagògics i programacions tan tancades. Només permetien aprovar als millors i també creaven grans frustracions si no aconsseguies tocar les peces de la programació al nivell exigit.

Quin seria, doncs, un bon sistema, que faci alumnes ben preparats i no frustrats?