Una bona manera de fer arribar la música als nostres alumnes
és a través dels sentits i l’expressió corporal. Som la gran majoria que hem
après les notes i qualsevol concepte musical de forma mecànica i
repetitiva. Després d’un petit temps de
formació i experimentació he trobat eines molt útils en els principis del
mètode Dalcroze, aplicables a les classes de llenguatge de qualsevol curs i
edat com també a les classes d’instrument. Una forma d’aprenentatge que estimula la
motricitat, ajuda a l’alumne a escoltar-se i estimula la seva concentració,
memòria, deducció, creativitat etc.
Ara us posaré algunes idees ampliables depenent del curs i
els conceptes a treballar ja siguin rítmics, intervàlics, de fraseig etc.
- -
Objectiu: Diferència entre negres, corxeres i
semicorxeres (4-5 anys)
1.
Realització: El professor interpreta una/es
frase/s amb motius de negres, una altra amb motius de corxeres i una última amb
motiu de semicorxeres. Els alumnes han d’inventar-se sols o amb parelles un
moviment per cada motiu. A partir d’aquí el professor anirà alternant els motius
i els alumnes hauran de realizar el moviment que pertoqui depenent del ritme
que sentin.
Per exemple: negres- Picar de
mans a un company / Corxeres: xocar-se les mans / Semicorxeres: fer el molinet
2.
També pot inventar-se un nom per cada grup de
figures. Per exemple: Negres- Pol /Corxeres: Al-ba / Semi corxeres: A-ri-ad-na.
3.
Un cop assimilats els ritmes, el professor pot
tocar una melodia o una seqüència rítmica amb un instrument de percussió que
contingui els ritmes treballats i en forma de dictat els alumnes hauran de
realitzar els moviments fets en 1. o hauran els noms de 2 en l’ordre que ho han
sentit.
4.
Si són més grans es pot ampliar-se el treball
fent que piquin negres amb les mans i caminin corxeres i viceversa. Així amb
les diferents combinacions possibles. És molt xulo quan la realització va
acompanyada per una improvització al piano: marcant el ritme que han de caminar
amb la mà esquerra i el ritme que han de picar amb les mans amb la mà dreta.
- -
Objectiu: Diferència entre binari i ternari (a
partir de 5 o 6 anys). Tocant improvisacions
(veure el petit exemple d'improvització) semblants a la següent podem fer algunes activitats com les següents :
1.
Caminar la pulsació i picar el primer temps. Canviar
de direcció a canvi de compàs.
2.
En parelles. Un alumne té una pandereta, en el
primer temps mou la pandereta i el seu company haurà de picar el segon o el
segon i tercer (depenent de si el compàs és binari o ternari). En el següent primer temps l’alumne mourà la pandereta i el seu
company picarà de nou els temps que completen el compàs.
3.
Fent botar una pilota de tenis. En el binari el
primer temps bota a terra i el segon temps s’agafa amb una mà. En el ternari el
primer temps bota a terra, el segon s’agafa amb una mà i en el tercer temps
passem la pilota a l’altra mà.
-
- Objectiu:
Intervals (a partir de 7 anys).
1.
Tenim una nota i un número a sota (ascendent) o
a sobre (descendent), l’alumne de cantar
l’interval que correspon: 2 serà de 2ª, un 3 serà de 3ª, etc.
-
- Objectius: Acords (a partir de 10 anys).
- El
professor toca una seqüència d’acords. Per exemple I-IV-V-VI
-
Els alumnes inventen un moviment per cada acord
i l’han de realitzar cada vegada que el sentin.
-
Intentem sentir el baix i el marquem
corporalment.
-
Els escrivim a la pissarra i els cantem
-
A temps de negres el professor (o un alumne) va
marcant un acord qualsevol de la pissarra i cada alumne canta una nota d’aquest
acord, creant així una melodia.
-
El mateix, però els alumnes canten
simultàniament una de les notes de l’acord, creant així l’harmonia.
-
És important poder treballar o escoltar per
finalitzar una cançó que contingui els acords treballats.
És bo que les improvisacions, ja siguin vocals o
instrumentals, tinguin una coherència formal i musical. També que qualsevol coneixement musical passi
primer pel cos, que el nen/a pugui sentir-lo i
pugui jugar-hi i després pugui veure el concepte de forma escrita.
