diumenge, 4 de desembre del 2011

L'efecte actitud

Us copio aquí un escrit interessant, fàcilment aplicable a la nostra feina.
XaviPuertas


Extret de "El Recull de Premsa". Un servei diari, durant el curs escolar, de recull de totes aquelles notícies a l'entorn de l'Educació que dia a dia es van publicant en el nostre país, elaborat per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.
LA VANGUARDIA. 04.11.11
"FELICITARTE POR EL TRABAJO BIEN HECHO ES UN CHUTE MUCHO MÁS GRANDE QUE EL SUELDO QUE TE PAGAN"
Víctor Küppers es formador de actitudes por vocación y en el libro `El efecto actitud´ sitúa al personal como la clave del éxito de las empresas que triunfan
Hay quien le define como un auténtico creador de entusiasmo, aunque el rechaza cualquier protagonismo heroico y se limita a repetir las veces que haga falta que los principios y valores que postula no son invención suya. Formador de actitudes, escritor y conferenciante, Víctor Küppers ha trabajado para empresas como Volkswagen, Endesa, Telefónica o Schweppes. Su misión es sacar a relucir el optimismo de la gente y explicar cómo este debe gestionarse para afrontar situaciones difíciles. Hace poco estuvo transmitiendo entusiasmo en el marco de la décima Convención de Farmacias Ecoceutics, una empresa que, en palabras de una portavoz, “ha decidido como filosofía acabar con el individualismo feroz que teníamos como colectivo farmacéutico”. Una de sus acciones, ha sido contar con Küppers, autor del libro El efecto actitud, que tiene un discurso duro contra las empresas que no confían en sus trabajadores y que se aferra a una cita ajena para contagiar su forma de pensar: “Lo más importante en la vida, es que lo más importante, sea lo más importante”.
-¿Qué se valora más hoy en día en el mundo empresarial, la aptitud o la actitud?
-La actitud es mucho más importante. Hay una fórmula que siempre explico y es la siguiente. Como profesional tú vales la C+H multiplicado por la A.
-¿Perdone?
-La C son los conocimientos, como profesional tienes que saber cómo hacer las cosas. Luego están las habilidades, la experiencia. Y todo ello multiplicado por la actitud. ¿Qué es la actitud? La manera de ser. Si me preguntas, el conocimiento es muy importante, las habilidades son también vitales, pero lo que diferencia a un crack de un chusquero es su actitud.
-¿Cree que las empresas piensan como usted?
-Muchas sí.
-¿Y las demás por qué se fijan en otras cualidades?
-Hay empresas que se han centrado mucho en conocimientos y habilidades. Tradicionalmente, la universidad también ha focalizado su atención en estos conceptos. Fíjate en las notas. ¿Quién es el mejor? El que saca un 10. ¿Y el peor? El que suspende. Pero es verdad que en el mundo empresarial luego hay quien se da cuenta que la persona que tiene un 9, no tiene el sentido del humor de otra persona, o la capacidad de comunicación. Y los del cuatro, tienen unas habilidades sociales fantásticas, es buena persona, etc. En la vida es mucho más importante la actitud que los conocimientos y las habilidades. También te digo que si eres un inútil y estás muy motivado, eres un peligro. Si no sabes, no toques.
-¿Quién tiene que enseñarnos a moldear nuestra actitud?
-Tú mismo. Hay una parte importante que es genética. Un 50 por ciento. El resto, eres tú. Es un trabajo interior.
-¿Cree que los institutos deberían cursar la asignatura de inteligencia emocional?
-Sí, y cada vez lo hacen más. Se tratan cosas como el trabajo en equipo, la comunicación, el esfuerzo, la perseverancia, etc. Hay quien lo hace desde el parvulario. Enseñan a ser alegres, optimistas, entusiastas…
-Hay quién opta por otro tipo de enseñanza. La competitividad, el éxito…
-Hoy discutían en mi clase porque había una persona no quería dejar los apuntes a un compañero. Aquí todos somos un producto, tú eres mi rival. Esta competitividad que se fomenta en las escuelas de negocios se traslada a la empresa. No hay compañeros, hay competencia. Es grave. Un alumno me llegó a decir un día, “en qué mundo viviríamos si pensáramos en el otro”. Esta es la mentalidad de mucha gente que va a la universidad. ¿Y los valores?
-¿Quién nos está imponiendo esta mentalidad?
-El entorno, vivimos en una sociedad que premia lo que tienes y no lo que eres. Vivimos en un mundo en el que vales lo que tienes, por eso hay tanta frustración. Nos han hecho creer que todos podemos tenerlo todo, y la gente se frustra. Fíjate en el modelo consumista que tenemos. Tú, por ejemplo, ¿te ha felicitado alguien por tu sentido del humor?
-Alguna vez, otros no lo soportan.
-Te felicitan porque tienes un coche, o porque trabajas aquí. No suelen felicitarte por lo que eres, sino por lo que tienes.
-¿Sólo las empresas valoran más la aptitud que la actitud?
-Lo bueno que tiene esta crisis es que la gente se está empezando a plantear muchas cosas. Muchas. Son muchas las empresas que empiezan a hablar de felicidad, aunque parezca una palabra cursi. Cada vez son más las empresas que se preocupan por la felicidad de sus empleados. Y ahí es donde entra mi trabajo. Las empresas me contratan porque quieren que la gente esté más motivada, porque han visto que el rendimiento es mucho mejor.
-¿Cuál es el principal error en el que caen las empresas con sus trabajadores según lo que le han transmitido en estas charlas?
-Que en realidad no creen en sus trabajadotes, una cosa es lo que dicen, y otra lo que hacen. Hay empresas que aseguran que las personas son su razón de ser, y luego no se lo creen. Tratas mal a los empleados, pagas mal, eres agresivo, y luego pretendes que estén motivados. Con una charla la gente no tiene suficiente, la gente se motiva por cómo la tratas, por si te preocupas por ella.
-¿Qué le transmiten los trabajadores con los que ha estado?
-Angustia, veo a la gente muy angustiada, y con razón. Todo el mundo transmite, lo que sucede es que hay gente que transmite 30.000 vatios y otros que van fundidos. Si juntas todos los problemas profesionales y personales que podamos tener es lógico que las personas estén más desanimadas, porque hay un entorno que desanima mucho. Pero a parte del entorno es muy importante tener en cuenta que tú eres responsable de tu bombilla, tú también tienes que hacer un esfuerzo para ser más positivo, pro activo y ver el lado bueno de las cosas y ser más entusiasta, no todo está en manos del entorno. Tienes la responsabilidad de tu vida.
-Somos especialistas en culpar a los demás de nuestras desgracias.
-La actitud del lloriqueo es muy hispánica. Estamos muy acostumbrados a la queja fácil, la culpa es de Zapatero, de Rajoy, del Gobierno o de mi vecino.
-¿Estamos pecando de victimitas con la crisis?
-Sí, somos unos llorones, todo el día llorando. Hay cosas que no puedes controlar, eso está claro. La pregunta es, ¿qué haces para mejorar lo que realmente puedes cambiar? Esto supone un esfuerzo y quizás no todos están acostumbrados.
-Antes la cultura del esfuerzo era más sólida, parece que vamos a menos.
-Totalmente, nuestros abuelos o padres tienen otra mentalidad. Nos hemos acomodado y esto nos frustra y nos amarga. Siempre digo medio en broma que hay gente que es “del lado oscuro”. Y luego hay otras personas que deciden estar en el lado donde hay luz.
-¿Podemos pasar de las sombra a la luz con facilidad?
-Cuando estás en el lado oscuro siempre sale el “es que”. Hay que pasar al “yo qué puedo hacer para”. Si lloras, te hundes, tienes que pensar en lo que realmente puedes hacer para solucionar las cosas. Es lo que en el libro llamo el Valle de las Excusas, es decir, que la culpa de lo que nos ocurre es siempre de los otros o de las circunstancias, nunca nuestra. Es mucho más fácil poner una excusa que poner los medios.
-¿Cuál es la pregunta que nos tenemos que hacer constantemente?
-¿Cuál es tu objetivo en la vida?
-¿Esta es la pregunta o ahora me está entrevistando usted?
-Las dos cosas.
-Ser feliz, supongo.
-¡Qué cursi! Vale, ser feliz. Aunque sea cursi es la opción que todo el mundo escogería. El tema es, ¿para ser feliz qué quieres? Y esto es lo que te tienes que preguntar porque sino te lo impondrá el entorno. Y el entorno te dirá que tienes que ser jefe de departamento. Y que para ser feliz tienes que tener un coche, y para ello trabajar 18 horas al día.
-¿Y para usted que es ser feliz?
-Trabajar en la universidad, poder ir al Barça, unas bravas, jugar a tenis o dedicar mucho tiempo a mis hijos. No sé, por decir algo. O pones todo esto en tu vida o serás un desgraciado, por esto nos tenemos que para a pensar de vez en cuando.
-¿Poner nuestra felicidad en manos de factores externos es igual a ser un desgraciado toda la vida?
-Sí, totalmente, y es lo que pasa con mucha gente. El problema es que solo nos paramos a pensar en estas cosas cuando la vida te da un golpe. Pero eso no lo digo sólo yo. Valentín Fuster hace tiempo que dice que nos tenemos que parar a pensar porque estamos en un mundo de locos. Creo que es importante, estamos muy locos. La Comunidad Europea alertó que en 2020 la primera enfermedad en los países occidentales será la depresión. La gente inteligente no es que no se equivoque, es que aprende de los errores.
-¿Por qué cree que la gente está tan angustiada?
-Porque estamos en un mundo en el que tenemos de todo y no somos felices. Porque la cultura del tener nos hace eternamente insatisfechos. Estamos en manos de las multinacionales, y esto significa una infelicidad continua.
-¿Qué es el éxito para usted?
-El logro de objetivos que realmente merecen la pena para ti. Esto es la felicidad.
-Le he preguntado por el éxito…
-El éxito es ser feliz. Si haces en la vida aquello que quieres, serás feliz y esto es un éxito. Éxito es tener una vida con sentido, plena.
-¿Qué fórmula cree que deben utilizar las empresas para contagiar entusiasmo en tiempos de crisis?
-Primero, ayudar a la gente que está angustiada, y hay muchas formas de hacerlo. Y segundo, hacer ver que no solo es un problema del entorno o de la deuda griega, sino que nosotros podemos estar alegres en este entorno.
-¿Cómo pueden ayudar a la gente angustiada?
-Tratándolas como personas. Hay muchos trabajadores que te confiesan que son tratados como un número o una mierda directamente. Hay que volver a utilizar palabras como “gracias” o “por favor” para evitar que desaparezcan del diccionario de las empresas.
-“No neews, good neews”
-Pero esto es muy triste. Es necesario que de vez en cuando te den las gracias por el trabajo que haces, o si lo trasladamos en el ámbito familiar, que te digan que te quieren. Que te feliciten por el trabajo bien hecho es un chute mucho más grande que el sueldo que te pagan.
-¿Por qué cree que cuesta tanto?
-Porque no entienden el porqué hay que dar las gracias, “gracias de qué, si ya te pagamos y soy tu jefe”. Al final tendremos que explicarles a nuestros nietos qué significa la expresión por favor. Esto ha llevado a que la gente ya no piense en la empresa, piensa en sí mismo. Pero es que la empresa se lo ha ganado. Somos seres humanos, necesitamos cariño y sentirnos queridos.
-¿Cuál es el gran reto que tiene las empresas en el siglo XXI?
-Mantener el talento. Al final, lo más importante de las empresas son las personas, y para ello hay que mantener el talento.

divendres, 4 de novembre del 2011

Per escoltar música per piano

http://server3.pianosociety.com/cms/index.php
En aquest link trobareu una pàgina per pianistes que pot ser molt útil pels nostres alumnes. Hi ha varies seccions, però en l'apartat "Composers" podem clicar qualsevol compositor i ens sortirà la seva biografia i seguidament  podrem escollir àudios de moltíssimes obres.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

reflexions pedagògiques

Us escric un enllaç d'un pianista de jazz que escriu diverses frases sobre pedagogia, algunes molt certes!

http://www.ahinajazz.com/Pedagogia_musical.html

xaviP

divendres, 9 de setembre del 2011

Exercicis nens de 3-7 anys

Bones a tots! Espero que tothom hagi pogut carregar les piles durant aquestes bacances. Bé, ara que disposo d’una miqueta de temps m’he posat a escriure alguns dels jocs que vaig fer el curs passat amb nens, bàsicament de 3 a 7 anys. També m’he engrescat i us he fet cinc cèntims d’un dels exàmens que vaig fer d’acordió. Apa, aquí teniu la classificació i la meva experiència personal!

Llenguatge Musical Per a Petits

EXPLICACIÓ DELS JOCS

1. Joc per conèixer 4 estils musicals diferents

Consisteix en posar al terra dos, tres o quatre folis de diferents colors, on cada color es refereix a un estil de música diferent. Quan sona una música ells han d’anar al foli de l’estil que està sonant.

De moment, l’ordre que he escollit per anar incloent els estils és: Jazz, Clàssica, Contemporània i Folk, ja que desprès de 6 anys d’anar provant diferents ordres com Clàssica, Jazz, Folk i Contemporània, desprès Folk, Clàssica, Jazz i Contemporània, entre d’altres, vaig decidir provar començar pel Jazz i és el que millor em va resultar. El Swing com a estil els hi agrada molt (desprès us poso la meva experiència amb els més menuts amb els diferents estils de Jazz). El contrast que es produeix afegint a continuació la música clàssica el perceben molt clarament, i desprès, quan als quatre anys, que ja parlen millor i van desenvolupant la imaginació, m’ha funcionat utilitzar la música contemporània. Als cinc anys (segon curs), finalment afegeixo folk, i a partir del sis i set anys vaig afegint bossa nova, manouche i música romàntica amb diferents autors, agafant les músiques i relacionant-les amb els seus països i instruments (si voleu més informació de tot això podem quedar i us ensenyo el que tinc).

Experiència personal d’estils del jazz amb nens de 2-3 anys.

Jazz Swing amb Louis Armstrong i Benny Goodman entre d’altres. Per mi és amb diferència l’estil que capta més l’atenció dels nens. Serveix per començar a introduir el ritme, la coordinació entre mans i peus sense gran esforç per ells i també per descobrir diferents instruments.

Jazz “Manouche” amb Django Reinhardt i Stepháne Grapelli. Els nens s’activen, a mi em va anar molt bé aplicar-ho desprès de dinar i haver fet una petita migdiada (amb nens de 2 a 3 anys que encara van a guarderia i estan una mica adormits en aquestes hores).

Jazz Bebop amb Charlie Parker, Dizzy Gillespie i Thelonius Monk entre d’altres. Hem de tenir en compte l’obra triada però per fer joc de coordinació va força bé, tot i que amb nens moguts i amb problemes vaig observar que tenien tendència a crispar-se i conseqüentment no escoltaven.

Cool Jazz amb Lennie Tristano, Miles Davis i Stan Getz. La música de Tristano i Getz ben seleccionada es pot posar per jugar amb colors i fruites, ja que la dansa no em funciona, el conte tampoc i que segueixin la música gaudint-la és molt difícil o al menys jo no ho he sabut fer fins ara.

Latin Jazz amb Carlos Jobim, Joâo Gilberto i João Donato, entre d’altres. La bossa nova va molt bé per acompanyar-la amb diferents instruments i conèixer les diferents parts del cos. Els nens comencen a moure’s per ells mateixos sense unes pautes marcades.

Hard Bop amb Art Blakey John Coltrane i Free Jazz amb Charles Mingus.

A mi m’ha funcionat inventar-me diferents contes on surten els instruments d’aquests intèrprets, els hi faig mirar la foto de l’intèrpret i parlem sobre l’instrument principal, així com moltes vegades del lloc d’on provenen.

2. Joc per discernir els diferents acords Majors, menors i 7

Com el seu propi nom indica, és per saber diferenciar els diferents acords. Desprès de la explicació dels diferents jocs us explico la distribució que faig i com ho aplico.

3. Joc per saber les diferents notes de l’escala

Faig servir unes targetes on cadascuna té un animal que vol dir una nota. Us poso una exemples DO-Cargol, RE-Dofí etc. Aquestes cartes per mi han estat una de les coses que he provat més útils. D’aquesta manera els nens s’aprenen la nota i la seva lletra jugant; no incloc la H de nomenclatura alemanya, ja que els nens encara no saben el si natural i el si bemoll, així que faig servir la B pel si natural, estic pensant la possibilitat d’incloure la H als 7 anys quan s’explica el bemoll i el sostingut.

4. Entonació de cadències

Utilitzo els números i cantem (amb acompanyament o sense) les cadències plagal, autèntica i conclusiva, a més afegeixo I-V-IV-I que els hi agrada molt quan tenen 7 anys. Jo toco una combinació dels graus I-IV i V sempre començant pel grau I i ells m’han de cantar amb números el que he tocat.

5. Saber l’àmbit de les notes

Els alumnes de 4 i 5 anys s’aprenen junt amb les notes, la seva edat (Ex. El do3, re3, mi3, fa3...). Els hi dic al principi, que tots tenen la mateixa edat i que van a la mateixa classe, d’aquesta manera quan van passant els cursos i anem afegint notes, sempre saben de quina nota en concret estem parlant, i encara va millor quan als 6-7 anys comencem amb la clau de fa i els nens saben quina nota és més greu, igual o més aguda, i quan mirem clau de sol i clau de fa, d’aquesta manera també entenen millor les tessitures del seu instrument.

Coordinació de mans i peus

Anar escoltant i que coordinin sempre portant als peus negres i a les mans rodones, blanques, negres i corxeres. Començo tocant negres molt marcades amb les dues mans, llavors sobre les negres hi poso el canvi que hauran de fer amb les mans, que fins ara anaven a negres. Segur que molts heu fet servir diversos mètodes que fan servir aquest tipus d’exercici, si no és així us animo a que ho proveu, és un joc divertit de coordinació. Més endavant proveu el mateix amb els alumnes seguint una cançó popular coneguda per ells.

CLASSIFICACIÓ DELS QUATRE PRIMERS JOCS PER EDATS

3 Anys

Joc per conèixer diferents estils

Començo amb folis de dos colors, un color significa Jazz Swing i l’altre música clàssica (època barroca i clàssica).

Joc per discernir els diferents acords Majors i menors

Començo fent un joc d’alegria i els introdueixo els acords majors amb els diferents instruments de què disposo. Al cap de 5 sessions aproximadament, els hi afegeixo els acords menors explicant alguna historieta amb un començament trist. Llavors ells, mentre jo vaig tocant i explicant el conte, han de fer el gest dels acords que senten: Acords majors: de peu, amb els braços aixecats mirant al cel. Acords menors: recollits com si fossin un cargol.

Joc per saber les diferents notes de l’escala

En aquesta edat, com no saben llegir, els hi ensenyo les notes amb els animalets, així del do al fa-sol (en funció del que el nen pugui entonar, associarà més o menys) miren l’animalet i entonen la nota que correspongui. Els hi pregunto com es diuen i els hi dic que l’animal o el que sigui (ja que incloc el bigoti i l’arbre) també té cognoms, així entenen que el cargol es diu cargol Do.

4 i 5 Anys primer curs

Joc per conèixer diferents estils

Afegeixo un color més que vol dir música contemporània. Intento que escoltin diferents instruments, tot i que el meu repertori sempre està vinculat amb l’acordió i un altre instrument o piano solista, ja que és del que de moment disposo. Així que si em podeu facilitar algun cd que sigui de música contemporània digna us agrairé l’ajuda. M’agradaria tenir diferents músiques dels diferents instruments. En aquesta edat els nens desenvolupen molt la imaginació, i la música contemporània és una via molt bona i els hi agrada molt si els expliquem un conte. Va molt bé que estigui representat per titelles, ja que llavors presten molta més atenció .

Joc per discernir els diferents acords Majors i Menors

Aquí continuo amb els dos acords però els hi assigno un color a cadascú: els majors de color groc florescent i els menors d’un blau cel pàl·lid. Cada alumne tindrà dues petites targetes, una de cada color, i hauran d’ensenyar la targeta de l’acord corresponent.

Les targetes també les faig servir per fer que ells es fixin en el color que ens podem imaginar amb la música. Llavors els hi faig aprendre alegre o trist i m’han de dir al finalitzar la cançó en quin mode està, ara, sense saber com es diu cada mode.

Joc per saber les diferents notes de l’escala

Aquí, amb lletra de pal, ja comencen a llegir la nota, de manera que ja comencen a saber que la lletra de Cargol és la C, associen Cargol-Do-C, i llavors fent un joc, comencen a llegir i entonar amb la meva ajuda les notes amb nomenclatura, mentre jo toco uns acords per acompanyar.

Entonació de cadències

Poso dos graus (ex. V-I). Si només fem dos acords els hi costa més discernir quins són, així que els hi toco I-IV-V-I i I-V-V-I. Ho escolten amb diferents tonalitats i ells em canten els graus dient el número.

4 i 5 Anys - Segon Curs

Joc per conèixer diferents estils

Afegeixo un color més que vol dir folk. En aquest apartat englobo danses i músiques tradicionals del món. Aquest estil em va molt bé per fer dansa amb instruments.

Joc per discernir els diferents acords Majors i menors

Continuo el treball de diferenciar els modes i els acords, però ara els hi posem nom. A les cançons han de seguir la pulsació (amb instrument o corporalment) i finalment dir-me en quin mode està i ensenyar-me la targeta amb el seu nom amb lletres de pal.

Joc per saber les diferents notes de l’escala

Continuem els jocs amb totes les cartes (la i si incloses), deixo les cartes per la classe, mentre ells van seguint la pulsació d’una cançó. Quan jo crec paro, i ells han d’agafar una carta i cantar-me amb l’ajuda del meu instrument la nota que han agafat del terra.

Un altre joc que fem és fer un “puzle” amb aquestes cartes i unes targetes que tinc de les notes, les quals han de relacionar.

Entonació de cadències

Continuo fent el mateix.

6 Anys

Joc per conèixer diferents estils

En aquesta edat continuo el joc i faig repàs dels estils treballats anteriorment, però ocupo menys temps de la classe perquè s’han d’incloure nous conceptes i no hi ha temps per a tot.

Joc per discernir els diferents acords Majors, menors i 7

Afegeixo els acords de sèptima amb la gesticulació de sorpresa i una targeta de color rosa clar pàl·lid. Aquí, si han fet el curs de 4 i 5 anys, en principi la majoria ja haurien d’escoltar la diferència. Com sempre el problema per a mi és la continuïtat d’això.

Joc per saber les diferents notes de l’escala

Aquí ja tenen la targeta de la lletra i m’han de dir quina nota és. Fem lectura i entonació apuntant les lletres a la pissarra, fem intervals de segona i tercera repetits amb un acompanyament simple.

Entonació de cadències

Comencen a pensar en notes, lletres i graus. Primer canten els graus que han sonat i desprès jo els hi dic la primera nota de la tonalitat i ells pensen les altres notes.

7 Anys

Joc per conèixer diferents estils

Aquí, els autors de música clàssica que ja hem treballat, els relaciono amb instrument, país, etc.

Si alguns dels nens d’aquell curs han anat amb mi l’any anterior, vaig fent recordatori del que hem fet i intento, sense gaire èxit, que els altres es pugin al carro. Com sabeu, això és molt difícil, ja que els nens que anteriorment han fet aquest joc, la majoria ho senten bé, però als alumnes nous que no han fet aquest treball els hi costa sentir-ho i necessiten més temps.

Joc per discernir els diferents acords Majors, menors i 7

Continuo amb el mateix, de tant en tant ho posem en paper per saber la M i la m i el 7, així saben que allò és un dictat d’acords.

Joc per saber les diferents notes de l’escala

Els nens que ho han anat fent en cursos anteriors, reconeixen sense cap problema les lletres com a notes. Crec que aquest sistema va bé, i quan comencen instrument, depenent de quin triïn, tenen una dificultat menys. Els nens s’ho passen bé fent d’investigadors amb les cartes i aprenen. Va bé que agafin el seu instrument i llegeixin una línia amb les lletres, sempre pensant en les notes amb les que cadascú ha començat el seu instrument.

Entonació de cadències

Desprès de cantar les cadències amb els graus, els hi dic la primera nota i em canten totes les notes.

Un altre exercici que faig és tocar jo una cançó popular mentre ells escolten els graus i desprès els cantem mentre toco la cançó. És un treball dificultós, però crec que és un camp interessant, ja que els nens desprès de què els hi toquis el mateix unes 3 o 4 vegades comencen a sentir i es desperta bastant la seva curiositat.

Experiència que no em va anar del tot bé

Vaig fer que els nens que acaben d’escollir instrument vinguessin amb el seu instrument al cap de 3 mesos aproximadament. Llavors vam fer un joc de notes, un joc de ritmes i desprès els hi vaig preparar tota una cançó amb el ritme de síncope, cadascú al seu to, i entre tots formaven un acord.

Problemes que em vaig trobar:

Els alumnes amb instruments monòdics no saben afinar mínimament, i amb l’instrument els hi costa molt reproduir un ritme a temps real encara que sigui lent. Al veure que no funcionava vaig optar per fer dos grups: mentre un del grup picava el ritme en una part del cos, un altre de l’altre grup el repetia amb el seu instrument, exercici que va resultar més productiu. La meva opinió és que amb alumnes d’aquesta edat (classes d’alumnes de 10 a 15 alumnes de 6-7 anys i tocant diferents instruments), si vols incloure diferents conceptes amb l’instrument, abans han de tenir una petita base amb el mateix, ja que si no les classes són molt més lentes, tot i que no nego que en moments puntuals són engrescadores, al menys des de la meva experiència.

Quan comencen l’instrument, portar-lo esporàdicament a classe de manera individual va bé, ja que un dia pots aplicar qualsevol concepte amb un instrument i que sigui el nen qui ho mostri. També va bé si vols ensenyar transport i fer servir el do mòbil, ensenyant les característiques de cada instrument al detall.

INSTRUMENT: Acordió

Us explico en què va consistir un dels exàmens d’acordió de tots els alumnes. Constava de tres parts: Primera part audició, segona part lectura i tercera part posada en escena.

Primera part: Els hi vaig plantejar com un joc i no com un examen. Havien d’escoltar una cançó folk que jo els hi tocava i treure la melodia. La majoria ho van treure bastant bé però com que sempre hi ha algun que li costa més que un altre al passar 15 minuts, els hi vaig deixar 10 minuts perquè s’ajudessin entre ells. Desprès de mitja hora tots estaven contents sabent aquella cançó, i estaven contents perquè gràcies a l’esforç de tots s’havien après la melodia. L’examen que jo puntuava va concloure amb tocar i posteriorment ballar la cançó tots junts.

Segona part: Vaig agafar l’estàndard “Autumn Leaves” per fer lectura a primera vista. Val a dir que els hi vaig deixar 10 minuts ben bons per estudiar. Els alumnes estaven distribuïts per cursos reals (o sigui pel que saben tocar no pel curs que estan), i hi havia tres veus: la melodia (cursos 2 i 3 d’elemental), baixos molt fàcils amb posició fixa (preliminar i 1 curs) i els acords de la mà esquerra que havia de prefabricar l’alumne (3 de grau professional). Els diferents grups van anar passant i em van ensenyar el que havien fet. Desprès la vam cantar tots junts mentre que el més gran feia els acords. A la setmana següent ho havien de portar bé, ja que hi havia un assaig i desprès havien d’interpretar les lectures tots junts a l’audició, la tercera part de l’examen.

Perdoneu si hi ha alguna cosa que no s’entén però ho he intentat posar el més clar possible, el que passa és que descriure tot això no se’m dóna massa bé. Si hi ha alguna cosa que us interessa ja ho sabeu!

Desprès de tota la parrafada m’acomiado, APA!!! Que vagi bé i fins...!!! Salut!!!

dimecres, 31 d’agost del 2011

Web de notació musical

Aquest estiu he estat buscant recursos a internet que em poguessin servir per l'aula. Un dels més interessants que he trobat és el servei que ofereix la següent web:

www.noteflight.com

Es tracta d'un editor de música online. Per entendre'ns, és com un finale, amb moltes menys prestacions, però que és gratuït i que no cal instal·lar, és pot utilitzar online. Cal registrar-se per utilitzar-lo, i el servei que ofereix la versió gratuïta és força limitat, però crec que suficient per fer despertar l'interès dels alumnes i introduir-los en el món de la notació musical informàtica.

Entre altres prestacions, permet introduir partitures, guardar-les, imprimir-les, escoltar-les amb diferents instruments midi, i també vàries opcions per compartir-les (mitjançant un link, facebook, twitter, etc...).

En el meu cas, durant aquest curs intentaré introduir-ho a les classes d'harmonia, amb l'objectiu que els alumnes hi entrin alguns dels exercicis treballats i els puguin escoltar. Espero que sigui una eina útil especialment per als que no són pianistes i no poden escoltar les quatre veus alhora.

dimarts, 21 de juny del 2011

DICTATS

Us proposo una nova experimentació, tant si doneu classes d'instrument com de llenguatge. Es tracta de fer dictats amb música ja existent i a ser possible que agradi. Heu probat mai de fer un dictat amb una música de moda que conegui l'alumne? Aquest està encantat de fer-ho!!
La finalitat del dictat és educar l'oida, i nigú ha dit que s'hagi d'educar amb dictats al piano lletjos, com hem fet nosaltres durant tota la nostra educació musical anticuada ( ni millor ni pitjor, sinó anticuada simplement).
Si no ho heu fet ja, proveu de posar una música de moda, sencilla de melodia, i proposeu-la a classe com a dictat, repetint-la vàries vegades, com un dictat habitual. També serveix tocar-la amb qualsevol instrument. Si es posa l'original està be, perquè el professor demana què s'ha de treure, si la melodia o el baix o els acords, i la oida s'acostuma a escoltar el que cal.
Pregunto: perquè educar la oida amb fragments inèdits, si no sabem ( els alumnes, inclús nosaltres) escriure una melodia o baix d'una cançó que coneixem? Segona cosa: si sempre fem dictats al piano, quan s'ha d'escoltar un altre instrument ( o grup) no s'encerta ni una!!
Jo ho faig a classe d'instrument per treure baixos de temes que els hi agradin als alumnes, i també a les classes de cambra-jazz per treure les rodes d'acords tant de peces modernes com barroques. Els alumnes ho agraeixen i aprenen, us ho asseguro!
Visca la revolució!!
Xavi.

dilluns, 30 de maig del 2011

classes obertes de 3rNE

Benvolguts!!

La setmana vinent, els alumnes de 3rNE obrirem les portes de l’aula de llenguatge per tal de mostrar part del treball que hem estem realitzant últimament:
el llenguatge aplicat a l’instrument

3rNE A – dimecres 8 de juny de 1/4 de 6 a 1/4 de 7 a l’Aula Toldrà
3rNE B – dilluns 6 de juny de 7 a 8 a l’Aula Toldrà

Si us pica la curiositat.... ja sabeu, hi sereu tots molt benvinguts!!!!!!

Núria Mas i Riera, professora de 3rNE

dissabte, 7 de maig del 2011

Bona iniciativa

Bones a tots, en primer lloc em sembla molt bé aquesta iniciativa, crec que pot ajudar-nos molt el fet de posar en comú les nostres vivències. Per una altra part, us volia fer saber que m’agradaria posar en comú les meves experiències, però que fins a l’estiu no podré escanejar i penjar les diferents activitats que he anat realitzant, ja que ho vull fer amb tranquil•litat i ara no disposo de temps suficient. Apa doncs, fins d'aquí a un mes

dilluns, 4 d’abril del 2011

Música i imatges

Us explicaré a continuació una activitat que a mi em funciona molt bé. Em serveix perquè els alumnes s'adonin de la importància que té la música en els mitjans audiovisuals, i perquè siguin conscients, per exemple, que no és casualitat que la música que sona mentre comprem al supermercat sigui agradable i tranquil·la, sinó que és una estratègia per no fer-nos comprar sense presses.

L'activitat pot variar en duració, però normalment l'organitzo en quatre sessions. El material que es necessita és: un projector, reculls d'imatges o anuncis de publicitat i alguns reproductors de cd; els alumnes han de portar música que coneguin de diferents estils (preferiblement en reproductors mp3) i auriculars.

En la primera els passo diferents reculls d'imatges de diferents temes: paisatges, esports d'aventura, submarinisme... De cada recull cadascú (o per grups) ha de buscar una música que li sembli apropiada. El treball el fa cada alumne amb auriculars: quan ho posem en comú, ho escoltem per l'equip de música de l'aula.

En la segona sessió treballem amb anuncis de la televisió. Ells els veuen sense música i n'han de buscar una d'apropiada. Finalment, comparem les seves eleccions amb la música original de l'anunci. A mi m'agrada utilitzar anuncis originals, i que no coneguin. Us en poso alguns exemples:

En la tercera sessió preparem, per grups, diferents guions d'anuncis, i els busquem una música apropiada. En la darrera sessió fem la gravació d'aquests anuncis. Finalment, a casa, acabo de fer el muntatge i incorporar alguns efectes de so; i si han quedat dignes i tinc les signatures pels drets d'imatge, els publico al youtube. Així és com van quedar els de l'any passat:

dimecres, 30 de març del 2011

Llenguatge Preparatori: lectura


Hola de nou. La Rosa Puig (professora de llenguatge a Mollerussa) m'ha explicat l'experiment que ha fet aquesta setmana:
Ha convidat els grups de preparatori (7 anys) a portar el seu instrument a classe. La majoria l'han començat aquest any. Han llegit la lectura cantant, i després cad'un amb el seu instrument. Els que saben fer les tres notes tal com està escrit, els que no fent una nota amb el ritme escrit. A la classe tenia un clarinet, que només feia el ritme, i de tant en tant sonava, dos nens al piano, i altres instruments, fins a 9 alumnes.
XaviP

ExperimentLectura en clau de Fa


Hola.
Us explico l'experiment que he iniciat aquesta setmana amb dos alumnes de tercer de nivell elemental.
A classe hem llegit, mentre escoltàvem, la part del baix d'aquesta fantasia de Purcell. Ho hem fet durant 10 minuts, primer que l'alumne sàpigua on entrar, i deprés ,ajudat ,anar solfejant el baix.
Els dos, amb dificultats normals per llegir solfejant, però seguien be, entrebancant-se. Un més que l'altre enganxaven el to del baix i adaptàven l'entonació al que anava sonant, però amb dificultat, naturalment.
Els deures per casa són, amb els pares assabentats del que han de fer, posar la música a l'spotify (els dos, per sort, el tenen) i fer l'exercici a casa, portant-lo ben llegit per la següent classe. El ritme s'ha de portar amb la ma, picant a la cama o portant el compàs.
Reconec que per començar, per a aquest nivell és un pel difícil, potser millor començar amb algo a dos veus, o més lent. Però ja veurem!!
Per altra banda, com que és una música molt bonica i tranquil.la, als alumnes els hi va agradar.
XaviP.

Per on començar?

Seqüenciació d'inici:

1) pluja d'idees entre els implicats inicials per aclarir idees i veure possibles

punts de vista diferents

2) preguntes a un mateix:

a) que pretenc ensenyant música?

b) vull millorar en algo el sistema actual?

c) em passo estones pensant com fer una bona classe?

d) experimento amb els alumnes coses noves?

e) quins són els conceptes bàsics que hem d'ensenyar en la música?

f) tinc temps i ganes de pensar, escriure i xerrar sobre aquests temes?

g)

3) normes per al bon funcionament d'una comissió:

a) respecte a totes les idees

b) ningú sap més que el veï, tots podem tenir idees sobre tot

c) mai descalificar la manera de fer pedagògicament de ningú

d) la discrepància és un enrriquiment

e) la sinceritat i comunicació és essencial

f) donar a conèixer ràpidament els resultats siguin bons o dolents

g) trovar la manera sempre constructiva de discutir idees oposades

h) ser concients de que no som individualitats tancats a classe, som molts

fent el mateix

i) els alumnes són del conservatori, és a dir de tots, i tots sóm responsables

de la seva formació. Per tant, el que ensenyem individualment o en grup

als alumnes és responsabilitat nostra i de tots. Amb això vull dir que els

nostres alumnes, encara que siguem els tutors, no són nostres.

j)

4) informar a tot el professorat d'aquesta comissió, segur que hi ha

alguns que s'hi volen afegir, d'aquest conservatori o d'altres.

5) no pretendre fer cap canvi estructural, de programació, o d'horaris desseguida, utilitzant l'enginy per adaptar el que volem fer al sistema en vigor.

Qui vulgui afegir coses que ho faci. Qui vulgui començar a escriure idees endavant.

dimarts, 29 de març del 2011

Hola, com esteu?
He pensat intensament fins a treure fum sobre la conversa que vam tenir després de l'exàmen de cambra-jazz de l'altre dia, i trobo que hauriem d'engegar algo.
Veig que tenim la idea clara que estem atrapats en un sistema d'ensenyament musical que està caducat.
Crec que si uns quants pensem així i tenim ànim suficient, hem de començar a posar propostes i idees en comú i aprofitar les ganes que tenim de canvi per anar experimentant i entre tots arribar a conclusions.
Estic completament convençut de que la manera com ensenyem la música és millorable, sense augmentar les hores de classes (al contrari, inclús reduïnt-les en alguns nivells) i canviant continguts i pedagogies que a la nostra època ens van funcionar, però al segle XXI crec obsoletes.
N'hi ha que pensen que la classe d'instrument és lo més important en l'ensenyament musical, i és feina de l'assignatura de llenguatge que els alumnes sàpiguen llegir les notes i conéixer les tonalitats. Res més fora de context, lo més important en la música s'aprèn en grup, a les classes de cor, orquestra, cambra. La classe d'instrument, tal com diu la mateixa paraula, serveix per tenir una base instrumental i integrar-se en un grup per a poder fer música. L'instrument és només una eina.

Prou rollo. Us proposo no deixar passar l'ocasió i posar-nos d'una vegada a parlar, xatejar, email, tot el que us vingui de gust per posar idees sobre la taula i començar a canviar oficialment el sistema, però des de dintre, cad'un a la seva classe i d'acord i en colaboració amb els altres.
No crec en les grandiloquències, la xerrameca, les idees sense fonament, els canvis sense experimentació, l'imposició d'idees (sentiment de superioritat), les presses, l'egocentrisme (individualitat).
Busco la màxima eficàcia amb les idees i conceptes essencials, per a fer dels alumnes músics contents i amb recursos, autosatisfets i integrats i apreciats en la seva societat.

Que us semblaria crear una Comissió de Revisió i Experimentació de Continguts i Mètodes d'Ensenyament Musical? Naturalment hauria de participar tothom, professors de grup i d'instrument, no crec que només haguem de buscar solucions en llenguatge, sinó també en instrument.

salut!!
XaviPuertas.